És la disciplina que s'encarrega de l'assessorament, tractament i cura dels nens que presenten un retard general en el seu desenvolupament, desordres en el moviment, patologies típiques de l'etapa infantil, problemes neurològics, problemes respiratoris, etc.


EN QUÈ CONSISTEIX LA FISIOTERÀPIA PEDIÀTRICA?

  • Realitzar valoracions fisioterapèutiques.
  • Establir uns objectius que aconseguir amb el tractament o intervenció.
  • Aplicar un tractament adequat (personalitzat) per a cada pacient.
  • Millorar la qualitat de vida dels nens.
  • Assessorar i informar els pares/tutors.

QUANTES SESSIONS SÓN I QUÈ FEM?

El nombre de sessions necessàries depèn de cada cas, igual que la durada de la teràpia. Ofereix tractament a través de tècniques específiques i a través del joc.


QUÈ PODEM TRACTAR?


NEONATOLOGIA:

En aquest apartat podem tractar diferents patologies o situacions, al gran grup dels prematurs, en el qual es pot fer una gran feina de prevenció, estimulació, etc., o altres problemes en bebès (restrenyiment, còlics, correccions posturals per a evitar deformitats, etc.). L'objectiu de la fisioteràpia en aquests casos és treballar precoçment i poder aplicar tractaments eficaços en cada situació. En aquesta part és molt important informar i ajudar als pares perquè, en el seu dia a dia, puguin tractar als seus fills pel seu compte (depenent de cada situació i cas).

Ex.: retard en el desenvolupament, hipotonies/hipertonies, falta de coordinació, torticoli congènit, paràlisi braquial obstètrica, plagiocefàlies, prematuritat, restrenyiment o còlics o qualsevol altra patologia en bebès.


FISIOTERÀPIA NEUROLÒGICA:

La fisioteràpia neurològica implica tractar amb pacients amb afectació neurològica. Cal assenyalar que no és un centre especialitzat en neurologia i, per tant, poden ser casos més lleus en els quals l'objectiu sigui combinar el tractament amb el CDIAP, l'escola especial o l'hospital on vagi el/la nen/a. Aquí l'objectiu dependrà de cada cas i patologia, però podrà ser augmentar la força i la mobilitat, evitar deformitats, millorar la marxa, treballar la musculatura, etc.
Ex.: patologies neurològiques (paràlisi cerebral infantil o PCI, traumatismes cranioencefàlics, retards en el desenvolupament (passats els 2/3 anys), distròfies musculars, problemes de la marxa, miopaties, artritis, etc.).


TRAUMATOLOGIA PEDIÀTRICA:

Casos de patologia a nivell musculoesquelètic com, per exemple, esquinços de turmell, varos/valgs, escoliosis, etc. Cal destacar els casos més típics a vegades poc tractats de paràlisis braquials obstètriques, torticolis musculars congènits, etc. Aquests casos també es podrien combinar (si es donés el cas) amb altres centres de la Seguretat Social o mútua.
L'objectiu seria el mateix que en la fisioteràpia convencional, però adaptant les tècniques i teràpies per als nens.
Ex.: escoliosi, hipertonies/hipotonies en la infància, trastorns del desenvolupament, trastorns de l'equilibri i la coordinació, fractures, esquinços, sobrecàrregues, dolors musculars, varos/valgs, problemes de l'articulació temporomandibular (ATM), problemes de creixement, paràlisi braquial obstètrica, raquiàlgies, ruptures musculars, etc.


FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA:

A part dels casos de nens amb patologia respiratòria crònica, en les èpoques de constipats (d'octubre a abril aproximadament) es donen molts casos de bronquitis, bronquiolitis i constipat que cursen amb mocs. Aquests afecten sobretot nens de 0 a 4 anys.
Per mitjà de la fisioteràpia respiratòria, ajudem a mobilitzar el moc del pulmó, a expulsar les secrecions i, sobretot, a evitar les recaigudes.
Ex.: constipat comú, mocs, bronquitis, bronquiolitis, pneumònies, asma, al·lèrgies, fibrosi quística, bronquièctasis.etc.


ESTIMULACIÓ PRECOÇ:

En aquest apartat englobaríem tots els trastorns del desenvolupament (dificultat per a adquirir certs ítems com gatejar, la marxa, etc.; falta de coordinació; hipertoníes/hipotonies benignes de la infància, etc.). L'objectiu de l'estimulació precoç és treballar precoçment amb els nens ja que, en les etapes del desenvolupament, un tractament precoç pot evitar molts problemes durant el desenvolupament psicomotor del / de la nen/a. Ho faríem per mitjà del joc i, sobretot, donant pautes i ajudes als pares per a poder treballar en el dia a dia des de casa.
Ex.: retard en el desenvolupament psicomotor, hipotonies/hipertoníes, falta de coordinació, retard en la marxa, falta de coordinació, etc.