Todo lo que debes saber sobre el vaginismo Quiron AribauTodo lo que debes saber sobre el vaginismo Quiron Aribau

Es defineix vaginisme com la retracció del terç extern de la vagina, és a dir, una contracció i tensió excessiva i involuntària de la musculatura del sòl pèlvic. Això pot causar dolor, molèsties i ansietat en les dones que l'experimenten, cosa que pot interferir en la seva vida sexual i en les seves relacions personals. Les dones que pateixen vaginisme experimenten molt de dolor en tenir relacions sexuals amb penetració (disparèunia) o simplement els resulta impossible tenir-les. Així mateix, els resulta molt dolorós sotmetre's a un examen mèdic, fins i tot col·locar-se un tampó durant la menstruació, ja que es produeix una contracció involuntària o espasme de la musculatura del sòl pèlvic.

Hi ha dos tipus de vaginisme: el primari i el secundari.

El primari ho experimenten les dones que sempre han tingut impossibilitat de mantenir relacions sexuals amb penetració, és a dir, la dona mai no ha tingut una penetració completa sense dolor. El secundari, per part seva, és aquell que no s'havia manifestat però que, en un cert moment, apareix. És a dir, hi ha dones que han pogut tenir relacions sexuals amb penetració de manera normal (sense dolor) però que, en un cert moment, comencen a patir vaginisme. Segons Rosa Teixidó, Fisioterapeuta especialitzada en sòl pèlvic del Centre Mèdic Quirónsalud Aribau (Col. D.F. 1507), "el vaginisme secundari es pot desenvolupar a qualsevol edat, generalment després d'una infecció, cirurgia, part o degut a la menopausa".

En cas de patir dolor durant les relacions sexuals o en algun dels casos descrits anteriorment, cal acudir al ginecòleg perquè pugui explorar i diagnosticar el cas. El tractament del vaginisme generalment implica teràpia sexual, teràpia cognitivoconductual i exercicis de relaxació per ajudar les dones a superar les seves pors i ansietats relacionades amb mantenir relacions sexuals, així com a aprendre a controlar conscientment els músculs del sòl pèlvic. "La fisioteràpia, per exemple, s'ha erigit com una interessant eina de tractament davant del vaginisme", indica l'especialista en fisioteràpia de sòl pèlvic.


La fisioteràpia com a tractament

El propòsit del tractament de fisioteràpia serà reduir el dolor i l'espasme de tota la musculatura del terra pèlvic de la dona. Així, se solen realitzar tractaments que inclouen: tercarteràpia, manipulacions de tota aquesta musculatura per relaxar-la i reduir l'espasme, exercicis que les pacients poden aplicar a casa per relaxar la musculatura del sòl pelvià acompanyats amb la respiració, ensenyar l'ús dels dilatadors vaginals, estiraments de musculatura de la zona afectada, etc.


Consells de la nostra fisioterapeuta

  • Autoexploració: s'aconsella a la dona que, amb un mirall, es miri tota la zona de perineal. S'indicarà que es toqui i obri els llavis vaginals i toqui suaument la zona d'entrada de la vagina, sense provocar dolor.
  • Exercicis de Kegel: quan es doni un espasme de la musculatura del terra pèlvic, cal fer una petita contracció vaginal seguida d'una llarga relaxació d'aquesta musculatura, sempre acompanyada de la respiració.
  • Altres exercicis: els exercicis de bàscula pèlvica i els estiraments d'adductors i isquiotibials també ajudaran a relaxar la zona.

"Els problemes sexuals poden afectar dones i homes, no són culpa de ningú i no són una cosa per avergonyir-se. En la majoria dels casos el tractament per fisioteràpia pot ajudar moltíssim la dona que pateix vaginisme. Per això és important, que si tens un problema de sòl pèlvic visitis al teu ginecòleg i fisioterapeuta", comenta Rosa Teixidó, Fisioterapeuta especialitzada en sòl pèlvic del Centre Mèdic Quirónsalud Aribau.


Etiquetes: Vaginisme