Periodontitis

La Dra. Diana Palao, de la Clínica Dental de Centre Mèdic Quirónsalud Aribau, ens parla sobre la periodontitis, el seu origen, causes i tractament.

La malaltia periodontal contrasta amb la majoria de les malalties infeccioses clàssiques, en les quals l'hoste es defensa d'un només microorganisme i el diagnòstic s'estableix sobre la base de la seua presència o absència. La destrucció tissular periodontal pot ser el resultat d'un desordre polimicrobià que varia a través del temps i que al seu torn interacciona amb elements immunes complexos.

Actualment es descriuen unes 700 espècies bacterianes capaces de colonitzar la cavitat oral humana, però trobem al voltant de 200 a 300 d'aquestes en un només individu. Els bacteris orals han sigut considerades durant molt de temps com a comensals, i només una petita proporció d'elles són considerades patògenes, i responsables de les conegudes càries dental o malaltia periodontal.

Sabem que existeixen uns requisits indispensables per a la iniciació i progressió de la malaltia periodontal com la presència d'alguns patògens periodontals virulents (Aggregatibacter actinomycetemcomitans, Porphyromonas gingivalis, Prevotella intermèdia, Fusobacterium nucleatum, Tannerella forsythia, Treponema denticola), un mig local i la susceptibilitat de l’anomenat "huésped" (
higiene bucal, la saliva i les dents). El biofilm bacterià o placa dental són requisits indispensables però no suficients per a la inducció de la periodontitis; és la resposta inflamatòria de l'hoste a aquest desafiament microbià que en última instància pot causar la destrucció del periodonto.

L'homeòstasi del teixit periodontal, zona de "harmonia temporal" entre l'hoste i la microbiota periodontal, rep atacs microbians ocasionals fàcilment abolits per les defenses inmunita-rias. Aquest estat inflamatori "baix control" podria representar una gingivitis transitòria, reflectint una resposta de l'hoste equilibrada. La transició de gingivitis a periodontitis requereix tant d'una microbiota disbiótica (irregularitats microbianes) com d'un hoste susceptible que participen en una resposta inflamatòria complexa. La disbiosis tradueix un desequilibri de l'abunden-cia relativa d'espècies microbianes dins d'un ecosistema que està associat a una malaltia, no obstant això, la disbiosis en el procés de la malaltia periodontal, és una causa o una conseqüència?

Les comunitats microbianes disbióticas manifesten interaccions simultànies per a una millor colonització, adquisició de nutrients i persistència en un ambient inflamatori que promou la seva adaptació. Mentre que uns certs patògens, com a P. gingivalis, poden corrompre la resposta de l'hoste i contribuir a la descomposició de l'homeòstasi, altres bacteris poden actuar com patobionts que, a través de la inflamació destructiva resultant, desperten a tots dos sistemes immunes, innat i adaptatiu. Si al·ludim al fenomen microbià, la importància de la inflamació subjau de la seva font de nutrients essencials, podent causar mal col·lateral als teixits periodontals.

Actualment, la inflamació i la conseqüent resposta de l'hoste, quant a component causal irrefutable, sembla fonamental en la interpretació conceptual de la malaltia periodontal i del seu imminent tractament. No obstant això, hem de ser conscients de l'existència de llacunes dins del coneixement necessari per a una definició íntegra de la interacció entre microbiota i elements immunes (innat i adaptatiu), que inicien i propaguen la malaltia periodontal crònica.

No hem d'oblidar que tota relació causal, es veu sustentada per l'observació que la frecuència de la malaltia augmenta amb la dosi o el nivell d'exposició a un determinat factor. El terme "etiologia multifactorial", encunyat per Kleinnaum i col. 1982, pot ajudar-nos a compren-der que el desenvolupament d'una malaltia també depèn d'altres factors, que inclouen respostes específiques de l'hoste (susceptibilitat genètica), exposició a tòxics (tabac), condicions i desordres sistèmics (diabetis), deficiències nutricionals i estrès emocional, entre altres.

En resum, sent necessària la presència de bacteris específics, l'individu ha de ser susceptible genèticament per a desenvolupar periodontitis. A més, si és fumador, diabètic (entre altres dones-ordres sistèmics) i té estrès, l'establiment i desenvolupament de la mateixa seran molt més ràpids.