Els meniscos són estructures cartilaginoses que es troben a l'interior del genoll. Tenim dos meniscos per genoll, un intern i un altre extern; la seua funció principal, la més evident és la d'amortiment, però també tenen la capacitat de donar màxima congruència entre la forma convexa del fèmur i còncava, de la tíbia, de manera que les pressions es distribueixen de manera uniforme en el genoll.


Els meniscos són susceptibles de lesionar-se, de manera aguda, després d'un gir brusc en el qual queden atrapats entre fèmur i tèbia o bé de manera crònica, la qual cosa anomenem trencaments degeneratius i és que, amb els anys, els meniscos es van deshidratant i perdent vascularització i, per tant, perdent les seues característiques biomecàniques, fent-se més susceptible al trencament. En les lesions degeneratives també influeixen els hàbits del pacient, el sobrepès, una menor massa muscular o lesions esportives prèvies. També hi ha professions i esports en els quals el menisc és més susceptible de lesionar-se de manera crònica sobretot quan es realitzen de manera reiterada moviments de hiperflexió de genoll i girs.


"Les lesions de menisc en l'esportista són una de les més freqüents i la cirurgia de menisc és possiblement el procediment quirúrgic artroscòpic més habitual en Cirurgia Ortopèdica"


Futbolistes, esquiadors, jugadors de bàsquet, de Bàdminton, de rugbi, voleibol, gimnastes, lluitadors i altres esports causen estrès repetit del genoll i estan particularment exposats a aquesta lesió.


El dolor que tenen aquests esportistes i pacients solen indicar-lo a punta de dit en la part interna o externa del genoll i no és infreqüent que refereixin dolor també a la regió posterior. Quan són lesions inestables poden tindre episodis de vessament articular que solen ser característicament de líquid sinovial i no és infreqüent tampoc tindre espetecs o episodis de bloqueig, sobretot si el menisc es trenca de manera completa o es luxa dins del genoll.


Si ens trobem en aquesta situació, hem d'acudir a un especialista que realitzarà un examen físic i probablement sol·licitarà proves d'imatge del tipus radiologia i sobretot ressonància nuclear magnètica (RNM). La imatge de ressonància no és definitiva, però sí que pot orientar-nos molt sobre la complexitat de la lesió de menisc i fins i tot, un ull entrenat pot arribar a predir si aqueixa lesió pot progressar favorablement amb tractament conservador, o bé és preferible optar per la cirurgia d'entrada. És en el moment de la intervenció on es defineixen exactament les característiques de la lesió i, per tant, el tractament a realitzar, sent dos fonamentalment les opcions; la Meniscectomia, que consisteix a retirar la zona lesionada de menisc que està irritant el genoll, o bé la reparació meniscal amb punts de sutura.


No és infreqüent haver d'aclarir dubtes del pacient en consulta en relació amb el maneig de les lesions meniscals; existeixen idees preconcebudes d'aquesta lesió i les seues possibilitats de tractament.

"És important entendre que no existeixen dues lesions de menisc iguals i que els tipus de trencament i les possibilitats de maneig són múltiples, també en funció del pacient o l'esportista"


El maneig depén de la mena de trencament, el temps des del trencament, el tipus de genoll, la presència o no de lesions associades, l'edat del pacient, el nivell d'activitat esportiva i les expectatives. Per tant, correspon a l'especialista definir el tipus de lesió, explicar aquestes diferències i aconsellar la millor opció de tractament per a cada pacient.


"Una altra idea habitual és assumir que una lesió meniscal és una lesió banal i de recuperació ràpida"


Això és cert en alguns casos, però a vegades ens trobem amb lesions importants, difícils de reparar i que comporten una recuperació més llarga o que poden condicionar el futur del genoll. Així entre 1-2 de cada 5 reparacions meniscals no cicatritzaran i l'esportista pot tornar tindre símptomes al cap de diversos mesos de la reparació, obligant a la re-intervenció.


Una altra situació que pot donar-se són els casos en els quals s'ha realitzat una Meniscectomia extensa en pacients joves i actius; la falta d'amortiment comporta un desgast prematur del genoll i dolor, la qual cosa pot conduir a realitzar procediments més complexos com el trasplantament meniscal.


"El trasplantament meniscal és una cirurgia eficaç en pacients joves i simptomàtics després d'extirpació del menisc"


Cal no oblidar que el trasplantament meniscal es considera una cirurgia de rescat i l'objectiu principal és retornar qualitat de vida amb activitats quotidianes o esforços moderats, però no està pensat per a l'esport de competició.


Una última controvèrsia dels últims anys és si s'han de realitzar-se meniscectomías en genolls de pacients per damunt dels 60-70 anys amb trencaments degeneratius. Molts d'aquests pacients tenen artrosi concomitant i és difícil discernir si el dolor predominant és per l'artrosi o per la lesió de menisc; en el primer cas l'artroscòpia podria no tindre tant de valor; on si hi ha consens és que, en lesions inestables de menisc amb símptomes mecànics, bloquejos i vessaments de repetició, si sembla haver-hi un benefici de la cirurgia artroscòpica independentment de l'edat.


Respecte al temps de convalescència, és cert que la recuperació d'una meniscectomia parcial sol ser ràpida, a vegades fins i tot per davall d'un mes, després d'una sutura meniscal els terminis s'allarguen per a respectar el període de cicatrització; després de reparació meniscal serà a partir de les 6-8 setmanes quan s'autoritzen activitats quotidianes, i progressivament esportives, podent aconseguir un nivell de competició entre els 6 a 9 mesos. Es dona el cas d'esportistes, que prefereixen l'extirpació del menisc abans que la reparació apostant per una recuperació més ràpida, si bé aquest tipus de decisions no sol ser recomanable si pensem en el llarg termini perquè les probabilitats de patir un desgast prematur són molt majors, a més és difícil de predir si aqueix desgast i els símptomes acompanyants apareixeran en 10 anys o en 10 mesos d'aquí ve que l'opció més desitjable si la lesió ho permet és la reparació de menisc en pacients joves.