Entre els procediments que solem realitzar més comunament destaca:


1- Tècniques per al diagnòstic i tractament de la malaltia coronària: La malaltia coronària es caracteritza per la presència d'obstruccions parcials o completes de les artèries coronàries, cosa que pot produir angina de pit, infart de miocardi i, en última instància, conduir a la insuficiència cardíaca. Què podem fer?:

  • Coronariografia diagnòstica: consisteix en la visualització de l'interior de les artèries coronàries amb radioscòpia mitjançant la injecció de contrast radiològic que es projecta a la pantalla de radioscòpia. Ens permetrà detectar obstruccions (estenosi) a les artèries o altres problemes.
  • Angioplàstia coronària ("ACTP") amb implantació de STENT: la visualització d'una estenosi coronària se sol tractar mitjançant aquest procediment. S'introdueix un petit dispositiu de material biocompatible a la zona obstruïda, similar a una "molla", que s'expandeix a la zona obstruïda inflant un baló mil·limètric a diverses atmosferes de pressió, cosa que aconsegueix desobstruir l'artèria i permetre el flux de sang.


2- Tècniques per al diagnòstic i tractament de la malaltia valvular: Les vàlvules cardíaques més comunament afectades són la vàlvula aòrtica i la vàlvula mitral. A totes dues es pot produir una "estenosi" (la vàlvula no s'obre correctament del tot) o una "insuficiència" (la vàlvula no tanca del tot). Fins fa uns quants anys, l'únic tractament disponible era la cirurgia oberta. Avui dia, amb tècniques percutànies al laboratori d'hemodinàmica es poden tractar amb molt menor risc i complicacions. Què podem fer?:

  • Implantació percutània de vàlvula aòrtica (TAVI): consisteix en la introducció, mitjançant un catèter que es col·loca normalment per l'artèria femoral, d'una pròtesi artificial de material biològic que es condueix dins el catèter fins a la zona de la vàlvula aòrtica. La pròtesi es troba "plegada" i, quan se situa al nivell de la vàlvula aòrtica, s'allibera mitjançant l'inflat d'un baló especial a diverses atmosferes de pressió, cosa que fa que la pròtesi quedi implantada a la zona desitjada substituint la funció de la vàlvula nativa malalta. Se sol fer en els casos d'estenosi aòrtica.
  • Angioplàstia mitral: en aquest cas s'infla un baló especial al nivell de la vàlvula mitral, cosa que aconsegueix eixamplar la seva obertura. Es fa en casos d'estenosi mitral.
  • Implantació de "Mitraclip": consisteix en la introducció d'un dispositiu similar a una pinça mil·limètrica que aconsegueix aproximar les vores de la vàlvula mitral, reduint-ne l'àrea d'obertura. Es fa en casos d'insuficiència mitral.


3- Altres tècniques al laboratori d'hemodinàmica: Al laboratori d'hemodinàmica es poden visualitzar mitjançant la injecció de contrast múltiples estructures cardíaques i vasculars, cosa que permet refinar diagnòstics i mesurar estructures. També solem introduir catèters de mesura de pressions per quantificar la severitat de diversos problemes cardíacs i de la hipertensió pulmonar. Finalment, si cal es pot abordar el pericardi, on ocasionalment s'acumula líquid (vessament pericàrdic), que es pot extreure al laboratori d'hemodinàmica.