1. Patologia no maligna

  • Leucopènies. Descens de la xifra de leucòcits en sang perifèrica.
  • Anèmies. Disminució d’hemoglobina i glòbuls vermells circulants. Les anèmies poden ser per la falta de ferro o altres vitamines, per un excés de destrucció de glòbuls vermells a la sang (anèmies hemolítiques), poden ser congènites o causades per diferents factors.
  • Trombopènies. Disminució de la xifra de plaquetes en sang perifèrica. La trombopènia pot ser causada per la manca de producció de plaquetes a la medul·la òssia (trombopènia central) o per un augment de la seva destrucció en sang perifèrica (trombopènia perifèrica).
  • Immunodeficiències. Estudi també de la presència de nivells baixos d’immunoglobulines, ja sigui d’una o de diverses, que en moltes ocasions donen lloc a un augment de la susceptibilitat a desenvolupar processos infecciosos.
  • Hemocromatosi hereditària. Es tracta d’una malaltia que acumula ferro als teixits en quantitats excessives.

2. Patologia maligna. Malalties oncohematològiques

  • Síndromes mieloproliferatives cròniques. Són malalties en què la cèl·lula mare hematopoètica produeix més elements madurs del normal: leucòcits (leucèmia mieloide crònica), glòbuls vermells o hematies (policitèmia vera) i plaquetes (trombocitèmia essencial). Hi ha una altra malaltia inclosa dins d’aquest grup, la mielofibrosi primària.
  • Síndromes mielodisplàsiques. Es tracta d’un conjunt de malalties de pronòstic i evolució clínica molt variada, també derivades d’alteracions en les cèl·lules mare hematopoètiques que en aquest cas acaben produint menys elements madurs en sang perifèrica, amb funció defectuosa.
  • Síndromes limfoproliferatives. Dins d’aquestes malalties, hi ha la leucèmia limfàtica crònica, que es caracteritza per tenir un curs lent en moltes ocasions i en què es veu un augment de leucòcits (limfòcits) en sang perifèrica, i els limfomes, que són malalties dels ganglis limfàtics amb un comportament clínic i histològic molt variat i que requereixen modalitats de tractament molt diferents.
  • Gammapaties monoclonals (incloent-hi el mieloma múltiple i altres malalties de les cèl·lules plasmàtiques). Són malalties derivades del mal funcionament de les cèl·lules plasmàtiques, que afecten en general les persones grans. El pronòstic ha millorat de manera significativa en els últims anys amb la introducció de nous fàrmacs.

3. Trastorns de la coagulació

  • Coagulopaties congènites o adquirides. Fan que el pacient sigui susceptible de patir un procés hemorràgic: dones amb metrorràgies per malaltia de Von Willebrand.
  • Trombofília hereditària o adquirida. Situacions que, per contra, afavoreixen l’aparició de fenòmens tromboembòlics, com l’embòlia pulmonar o l’angina de pit.
  • Tractament antitrombòtic. Seguiment del pacient amb indicació de rebre tractament antitrombòtic després d’un episodi trombòtic o de manera profilàctica.
  • Trombofília i gestació. El nostre servei té un especial interès en el seguiment de dones gestants amb problemes previs de trombosi o defectes coneguts o no de la coagulació, i dones amb fallada d’implantació en tractaments de reproducció assistida.

Tenim acords amb les principals mútues i asseguradores.