LA UNITAT DE NEONATOLOGIA: PER A NADONS QUE NEIXEN PREMATURS O AMB PROBLEMES

La Unitat de Neonatologia de l’Hospital Universitari Dexeus també ofereix atenció mèdica especialitzada als nadons que neixen prematurs, amb patologies mèdiques o que necessiten cirurgia. Amb una capacitat per a 15-20 nadons, està dotada dels recursos humans i tecnològics propis d’una unitat de nivell III. Les unitats de nivell III són les de màxima complexitat assistencial. Alhora, s’atorga també una gran importància als aspectes no purament tecnològics destinats a millorar el benestar i el neurodesenvolupament dels nadons ingressats, a través del que són les cures centrades en el desenvolupament.

Aquesta unitat disposa d’un servei de fotografia gratuït per als pares.

Consulta la información sobre el servicio de fotografía gratuito para los padres (1.2 MB ) (2 páginas)

Què són les cures centrades en el desenvolupament (CCD)?

Són un conjunt d’actuacions adreçades a optimitzar l’entorn en les unitats de vigilància intensiva neonatals perquè no s’exerceixi un impacte negatiu sobre el desenvolupament dels nadons. El sistema nerviós dels nadons prematurs necessita un entorn favorable per desenvolupar-se de manera organitzada. Les CCD es basen en aquests conceptes i en la interacció dinàmica entre el nadó, l’ambient i la seva família. Comprenen aspectes com el macroambient (llums, sorolls) i el microambient (posició del nadó, mètode cangur, manipulacions, dolor). La implantació de les CCD en les unitats neonatals de tot el món s’ha consolidat com una nova manera d’atendre la medicina neonatal, més humana i amb beneficis sobre el futur dels petits pacients que atenem.

Els pares, partícips actius

Durant l’ingrés, el paper de la família és essencial. Es fonamenta el vincle afectiu entre els pares, que són els cuidadors naturals, i el nadó. La família és el referent permanent i el nadó té dret que els seus pares col·laborin en les cures. Per aquest motiu, afavorim l’entrada lliure a la unitat, amb una participació activa dels pares, tant en les cures com en la presa de decisions.

El mètode cangur: alternativa a la incubadora

El mètode cangur afavoreix el vincle efectiu entre els pares i el nadó, augmenta el seu benestar i ajuda a disminuir l’angoixa de la separació del fill ingressat. Entre els beneficis per al nadó destaquem també:

  • Millora el control de la temperatura corporal.
  • Afavoreix l’estimulació tàctil, olfactiva i visual del nadó.
  • Afavoreix la lactància materna.
  • Disminueix el risc de contreure infeccions.

L’ambient contribueix en l’organització del cervell en desenvolupament

L’úter matern ofereix unes condicions idònies per al desenvolupament del fetus. El protegeix dels estímuls externs (no hi ha llum) i dels sorolls (interns, suaus i atenuats). Si el nadó neix prematur, es desenvolupa fora de l’úter, i una estimulació sensorial excessiva a la unitat de nounats pot generar-li estrès i irritabilitat, interferir en el seu patró de son, disminuir el guany de pes, etc. És important mantenir a la unitat neonatal un ambient el més semblant possible a l’úter matern. Per això tenim la sala en penombra i les incubadores dels nadons molt prematurs estan protegides amb cobertores. Per disminuir el nivell de soroll, hem de parlar en veu baixa i silenciar els telèfons mòbils. La incubadora és com una caixa de ressonància, i qualsevol soroll és percebut pel nadó de manera amplificada. Hi ha sistemes d’alarma lluminosa que ens avisen quan se superen els decibels recomanats.

La posició i la contenció dins de la incubadora contribueix a la plasticitat

Mantenir una postura adequada ajuda a fer que el nadó desenvolupi correctament el seu sistema nerviós. Utilitzem diferents mesures de contenció perquè el nadó mantingui una postura el més semblant possible a la que tindria dins de l’úter matern. De costat: amb els braços i les cames flexionats, les mans prop de la cara, els peus que es puguin tocar, l’esquena flexionada amb elements de contenció al voltant (nius, envoltar-los amb les mans, etc.). Panxa enlaire: mans cap a la línia mitjana del cos, cames flexionades, elements de contenció i cap lleugerament lateralitzat.

Com s’alimenten?

La llet materna és la idònia per als nadons, i els seus avantatges es multipliquen si són prematurs: és més fàcil de pair, ajuda a posar en marxa la funció intestinal immadura, i protegeix contra les infeccions. Quan el nadó ingressa, ensenyem a les mares a utilitzar el tirallet per extreure la llet des de les primeres gotes de calostre, i també com funciona el circuit d’emmagatzematge i conservació. Fins a les 34-35 setmanes, els prematurs no tenen la capacitat completa de menjar per la boca, coordinant succió, deglució i respiració. S’alimenten mitjançant sondes que introduïm per la boca o pel nas fins a l’estómac. L’entrenament per a la futura alimentació per boca comença a partir de les 29-32 setmanes, i és progressiu i individualitzat. La cavitat oral és una de les zones més sensibles del nadó, i es poden fer moltes accions per afavorir l’aprenentatge de l’alimentació. Els pares hi participeu activament i us ensenyem a fer-ho.

Què fem perquè no tinguin dolor?

Durant l’estada dels nadons a la unitat neonatal, es duen a terme procediments necessaris per a les seves cures, però que poden provocar dolor o desconfort: puncions per a una analítica, col·locació de vies, exploracions mèdiques, etc. Depenent del grau de dolor que el procediment hagi de causar, fem servir diferents nivells d’analgèsia: l’ús de sacarosa (sucre dissolt en aigua) i embolcallar el nadó amb les mans, per exemple, són rutinaris per a la realització de puncions analítiques, la col·locació de vies i la col·locació d’arracades en les nenes. Si el dolor és més intens (intubacions, col·locació de drenatges, postintervencions, nadons amb ventilació assistida), poden necessitar sedoanalgèsia amb fàrmacs més potents, sempre amb dosis adaptades a la seva situació.