La malaltia de Parkinson és un procés neurodegeneratiu que afecta 20 nous individus l’any per cada 100.000 habitants. És una malaltia molt freqüent, sobretot en edats més avançades, ja que la prevalença augmenta amb l’edat i és de l’1 % en persones de més de 60 anys. Els signes cardinals d’aquesta malaltia són la bradicinèsia, la rigidesa i el tremolor de repòs inicialment unilateral, és a dir, lentitud i dificultat per moure’s, amb asimetria en la presentació. Això comporta una greu limitació dels moviments, que repercuteix en la qualitat de vida i de manera indirecta implica una reducció de l’esperança de vida.

L’origen d’aquesta malaltia és la degeneració d’una estructura cerebral anomenada substància nigra que produeix un neurotransmissor, la dopamina, i que es troba íntimament relacionada amb altres nuclis cerebrals anomenats ganglis de la base, i tots junts s’encarreguen de coordinar i harmonitzar el moviment de les extremitats, ja que l’ordre és enviada pel cervell i processada per aquestes estructures.

Tractament

El tractament d’aquesta malaltia és complex, però es basa en l’administració d’L-Dopa, precursor de la dopamina, o agonistes dopaminèrgics, que, actuant en els mateixos receptors cerebrals, provoquen un efecte similar al del neurotransmissor que falta.

La millora de la simptomatologia normalment és espectacular després d’introduir la medicació, però l’avanç de la malaltia és inexorable i les altes dosis necessàries acaben provocant la inevitable aparició d’efectes adversos, com les distonies o discinèsies, moviments molt invalidants i fora del control de l’individu.

També apareixen els fenòmens off, que són episodis de pèrdua d’eficàcia i absència de resposta a la medicació, diària i cada vegada més freqüent. Això comporta situacions de bloqueig i impossibilitat d’iniciar el moviment i, encara que existeixen fàrmacs per solucionar aquest fenomen (apomorfina, etc.), el fet que cada vegada es necessitin de manera més freqüent i perdin l’eficàcia fa que la cirurgia sigui l’alternativa més recomanable.

El tractament quirúrgic més efectiu avui dia és l’estimulació cerebral profunda i consisteix en la introducció d’uns elèctrodes en un dels nuclis relacionats amb el moviment, regulat per la substància nigra i el còrtex cerebral i l’activitat del qual es troba fora de control. Es tracta l’anomenat nucli subtalàmic i l’estimulació elèctrica permet resoldre en bona mesura aquests afectes adversos als quals fèiem referència, és a dir, es pot reduir la medicació antiparkinsoniana, de manera que disminueixen les discinèsies, i reduir els fenòmens off, de manera que l’individu torna a tenir autonomia i control sobre els seus moviments