10 / de març / 2022 / Hospital Universitari Dexeus

Entre el 70 i el 80% de les dones post menopàusiques sanes, a partir dels 55 anys comencen a patir una sèrie de símptomes relacionats amb la manca d'estrogen. Aquests símptomes es recullen en el que anomenem Síndrome genitourinari, anteriorment conegut com a atròfia vulvovaginal.

La causa de la Síndrome genitourinària és la manca d'estrogen. El tracte genitourinari femení és particularment sensible als efectes d'aquesta hormona, ja que són teixits amb un alt nombre de receptors estrogènics. La conseqüència és la disminució del col·làgens i elastina dels teixits, la reducció de la vascularització del teixit, aprimament d'epiteli i reducció de l'elasticitat.


Símptomes principals de la síndrome genitourinària

Els tres símptomes principals d'aquesta síndrome són les infeccions d'orina de repetició, la sequedat vaginal i la disparèunia (dolor durant les relacions sexuals). "Habitualment les pacients arriben a la consulta amb aquests problemes" explica la Dra. Marta Yuste, especialista en cirurgia íntima del Servei de Cirurgia plàstica estètica i regeneradora de l'Hospital Universitari Dexeus de l'Institut Ruiz Castilla. "Tots tres són conseqüència d'un canvi anatòmic i de pH a la zona vaginal a causa de la manca d'estrògens".

Durant la fase estrogènica del cicle menstrual, les cèl·lules de la vagina són capaces de metabolitzar la glucosa, el nutrient principal del lactobacil encarregat de mantenir el pH sa. Amb la menopausa, finalitza l'aportació d'estrogen i el lactobacil desapareix de la nostra microbiota donant pas a altres bacteris que modifiquen el pH.

"El que veiem és que les parets de la vagina han perdut volum i no tenen plecs interns a més de presentar un color nacrat en comptes del color rosat sa" afirma la Dra. Yuste. "Tots aquests canvis afecten més o menys la qualitat de vida d'aquestes dones i les seves relacions sexuals".

Atesa l'alta prevalença i l'impacte d'aquesta patologia, s'està investigant en alternatives eficaces a la teràpia hormonal substitutiva, com l'ús del làser o la infiltració d'àcid hialurònic. No obstant això, l'alternativa que apareix com una eina útil per donar una solució definitiva de la síndrome genitourinària és el lipofilling vulvovaginal, és a dir l'empelt de cèl·lules grasses de la pròpia pacient a la vulva i parets vaginals.


Empelt de cèl·lules grasses

"Es tracta d'una cirurgia senzilla en què extraiem les cèl·lules greixos de la pacient preferiblement properes a la zona genital, les tractem i les col·loquem en vulva i vagina a través de cànules pel que no queda cap cicatriu" explica la Dra Yuste.

La pacient pot fer vida normal a les 24-48h. "La nostra experiència en aquesta tècnica quirúrgica ens demostra que és un tractament eficaç per a l'atròfia vulvovaginal que aconsegueix modificar el pH vaginal observant un augment del volum i de l'elasticitat, així com del flux sanguini. La presència de cèl·lules mare i de factors de creixement a l'empelt provoca una millora en la qualitat dels teixits".

"D'aquesta manera" afegeix la Dra. Marta Yuste "a més de millorar l'estètica, reposicionem el meat urinari de manera que evitem les infeccions d'orina. Les pacients se senten més còmodes i poden tornar a utilitzar roba estreta, anar amb bicicleta i recuperar activitats que les molèsties de la síndrome els havien impedit fer en un moment o altre".

Pel que fa a l'activitat sexual, l'especialista comenta que les pacients tractades reporten més interès i desig sexual, un augment de l'activitat sexual i millores en la lubricació. "En general, el lipofilling permet a les pacients reiniciar una sexual activa satisfactòria" conclou la Dra. Yuste.

La síndrome genitourinària també pot afectar pacients que s'han sotmès a tractaments oncològics o que pateixin liquen escleroatròfic vulvar o patologia traumàtica vulvovaginal.