El síncope és una pèrdua transitòria de la consciència causada per la reducció del flux sanguini. Afecta entre el 25 i el 30% de la població i representa l'1% de totes les patologies que es veuen en un Servei d'urgències hospitalàries.

El maneig diagnòstic i terapèutic de la síncope no sempre és fàcil i requereix un enfocament multidisciplinari en què, a més de cardiòlegs amb coneixement específic en síncope, hagi especialistes en urgències, neuròlegs, geriatres i altres especialitats.

"Pot tractar-se d'una entitat benigna o bé de la primera manifestació d'una patologia cardíaca no coneguda prèviament o, fins i tot d'un marcador de mort sobtada" ha explicat el director de l'Àrea de Cardiologia i responsable de la nova Unitat de Síncope de l'Hospital Universitari Dexeus, el Dr. Àngel Moya

Guies europees de síncope de la Societat Europea de Cardiologia

La creació d'una unitat específica per tractar la síncope respon a les recomanacions de les noves guies de síncope de la Societat Europea de Cardiologia en la redacció ha codirigit el Dr. Àngel Moya.

"Un dels aspectes més rellevants d'aquestes guies que s'han presentat aquest 2018 és un capítol dedicat a les Unitats de Síncope com a element cabdal per oferir la millor atenció als pacients amb síncope, incrementat la taxa diagnòstica, reduint el nombre d'ingressos i proves innecessaris i millorant el tractament".

Una unitat multidisciplinària

"En Dexeus hem establert un protocol d'atenció, de manera que qualsevol pacient que acudeix al nostre centre per un episodi de pèrdua de consciència ja sigui en el Servei d'Urgències, hospitalitzat o en una consulta externa, és valorat per un equip d'especialistes en síncope i pèrdues de consciència, que inclou el Servei de Cardiologia, el Servei de Neurologia, el Servei d'Urgències i el Servei de Medicina Interna "ha explicat el Dr. Moya.

La unitat compta amb tots els recursos diagnòstics i terapèutics per tractar aquests pacients des de les proves clíniques inicials, com la realització d'ECG basal, massatge del si carotidi, detecció d'hipotensió ortostàtica, així com les exploracions cardiològiques i neurològiques específiques, com la prova en taula basculant, monitorització ECG prolongada, tant hospitalària, com ambulatòria, estudis electrofisiològics, unitat d'imatge cardíaca, unitat d'estudi de funció del sistema nerviós autonòmic, electroencefalografia i proves d'imatge neurològica.

Així mateix a la Unitat es poden tractar a aquests pacients, tant aquells que només requereixin tractaments generals o farmacològics, com aquells que requereixin tractaments més específics, com marcapassos, ablació cardíaca o avaluació en una unitat d'epilèpsia.