La Societat Catalana de Citopatologia estableix nous criteris per reforçar el control de qualitat de les anàlisis citològiques
Un grup d'experts de la Societat Catalana de Citopatologia, liderat pel Dr. Francesc Tresserra, cap de Servei d'Anatomia Patològica de l'Hospital Universitari Dexeus i responsable d'Investigació i Desenvolupament de Ginecologia de Dexeus Dona , ha elaborat un document que estableix 13 indicadors prioritaris per millorar el control de qualitat de les anàlisis de les mostres citològiques. Els resultats d'aquest treball, que aposta per garantir la màxima qualitat en el desenvolupament i pràctica d'aquests processos, s'han publicat a la revista americana Diagnostic Cytopathology, fet que suposa un important reconeixement internacional.
El control de qualitat en els estudis citològics, especialment en l'àmbit de les citologies de cèrvix i vaginals, és una de les recomanacions en el cribratge de càncer de coll uterí que estableixen les Societats Nacionals i Internacionals, entre les quals s'inclouen la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), la Societat Espanyola d'Anatomia Patològica (SEAP), l'Associació Espanyola de Patologia Cervical (AEPCC) i la Societat Espanyola de Citologia (SEC), entre d'altres. A Espanya no hi ha regulacions específiques per als laboratoris de citologia equiparables a les que sí que s'han establert en altres països, com als Estats Units. Els laboratoris requereixen una autorització administrativa per a realitzar les anàlisis que s'inclou dins de la regulació general dels centres hospitalaris en què desenvolupen la seva activitat. Per això, el seu correcte funcionament es basa en el seguiment de les guies que estableixen les societats científiques. En aquest sentit, la Societat Catalana de Citopatologia va elaborar una Guia de qualitat que s'ajustés a la normativa vigent, en particular la regulació UNE-En ISO 15189. L'elaboració d'aquests nous indicadors és la segona fase d'aquesta guia i suposa una aportació important per completar el projecte i adaptar la normativa de forma específica a les citologies.
Metodologia i resultats
A partir de la guia de la SCC inicial es va convidar diversos experts, entre els quals s'incloïen els seus autors, a establir quins indicadors consideraven essencials en cada capítol, i se'ls va demanar que els puntuaran en un rànquing de el 0 a el 10 en funció del seu rellevància. Les valoracions eren anònimes, i els resultats finals es van posar en comú. El treball va incloure una trobada per resoldre dubtes.
Els que van ser més ben valorats de forma conjunta es van seleccionar i van ser descrits pels autors que havien participat prèviament en la seva selecció, en funció de la seva experiència i coneixements en cada apartat. Per a alguns apartats de la Guia es van descriure dos indicadors i per a altres només un.
Aquests indicadors fan referència a la necessitat de monitoritzar l'activitat i coneixements de el personal de manera continuada, a l'adequació de les instal·lacions i condicions ambientals de laboratori a la feina efectuat, a l'establiment d'un inventari del material consumible i dels equips, així com un sistema de control digitalitzat que permeti una correcta traçabilitat de les mostres, a realitzar un registre de les mostres rebutjades i un control numèric de les que no hagin estat correctament identificades o que no estan associades a una petició, a l'ús de protocols estandarditzats de tinció de mostres i el registre regular dels canvis en els reactius de tinció, a la correlació cito-histològica en punció aspiració de tiroide. Altres indicadors fan referència a el registre i avaluació de les discrepàncies diagnòstiques, l'establiment de terminis per al lliurament de resultats, i l'adequació dels informes finals als sistemes de diagnòstic estandarditzats.
Els autors conclouen que aquests nous indicadors fan referència a parts específiques del procés global però que, probablement, i especialment en citologia ginecològica, hi ha molts altres aspectes d'igual o major importància que requereixen altres indicadors de qualitat, com, per exemple, la reavaluació prospectiva o retrospectiva de casos o la correlació cito-histològica. Per tot això, aquesta iniciativa és una contribució que deu anar actualitzant periòdicament, tant per continuar garantint la màxima qualitat en els estudis citològics, com per adaptar aquesta activitat als canvis que poden produir-se en l'àmbit tecnològic.
