És la disciplina que s’encarrega de l’assessorament, tractament i cura d’aquells infants que presenten un retard general en el seu desenvolupament, desordres en el moviment, patologies típiques de l’etapa infantil, problemes neurològics, problemes respiratoris, etc.


EN QUÈ CONSISTEIX LA FISIOTERÀPIA PEDIÀTRICA?

  • Realitzar valoracions fisioterapèutiques.
  • Establir uns objectius a aconseguir amb el tractament o intervenció.
  • Aplicar un tractament adequat (personalitzat) per a cada pacient.
  • Millorar la qualitat de vida dels infants.
  • Assessorar i informar els pares/tutors.

QUANTES SESSIONS SÓN I QUÈ FEM?

El nombre de sessions necessàries depèn de cada cas, igual que la durada de la teràpia. Ofereix tractament a través de tècniques específiques i a través del joc.


QUÈ PODEM TRACTAR?


NEONATOLOGIA:

En aquest apartat podem tractar diferents patologies o situacions, com ara el gran grup dels prematurs, en què es pot fer un gran treball de prevenció, estimulació, etc., o altres problemes en nadons (restrenyiments, còlics, correccions posturals per evitar deformitats, etc.). L’objectiu de la fisioteràpia en aquests casos és treballar precoçment i poder aplicar tractaments eficaços en cada situació. En aquesta part és molt important informar i ajudar els pares perquè al dia a dia puguin tractar als seus fills ells mateixos (depenent de cada situació i cada cas).

Ex.: retard del desenvolupament, hipotonies/hipertonies benignes, falta de coordinació, torticoli congènita, paràlisi braquial obstètrica o qualsevol patologia en nadons.


FISIOTERÀPIA NEUROLÒGICA:

La fisioteràpia neurològica implica tractar amb pacients amb afectació neurològica. Cal esmentar que no és un centre especialitzat en neurologia i, per tant, poden ser casos més lleus en què l’objectiu sigui combinar el tractament amb el CDIAP, l’escola especial o l’hospital on vagi el/la nen/a. Aquí l’objectiu dependrà de cada cas i cada patologia, però podrà ser augmentar la força i la mobilitat, evitar deformitats, millorar la marxa, treballar la musculatura, etc.

Ex.: patologies neurològiques (paràlisis cerebral infantil –PCI, traumatismes cranioencefàlics, retards del desenvolupament (passat els 2/3 anys), distròfies musculars, problemes de la marxa, etc.).


TRAUMATOLOGIA PEDIÀTRICA:

Casos de patologia a nivell musculoesquelètic com, per exemple, esquinços de turmell, vars/valgs, escoliosis, etc. Cal remarcar els casos més típics a vegades poc tractats de paràlisis braquials obstètriques, torticolis musculars congènites, etc. Aquests casos també es podrien combinar (si es donés el cas) amb altres centres de la Seguretat Social o mútua.
L’objectiu seria el mateix que en la fisioteràpia convencional, però adaptant les tècniques i teràpies per als nens.

Ex.: escoliosis, hipertonies/ hipotonies en la infància, trastorns del desenvolupament, trastorns d’equilibri i coordinació, fractures, esquinços, sobrecàrregues, dolors musculars, vars/valgs, problemes de l’articulació temporomandibular (ATM), etc.


FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA:

A part dels casos de nens amb patologia respiratòria crònica, en les èpoques de constipats (d’octubre a abril aproximadament) es donen molts casos de bronquitis, bronquiolitis i constipat comú que cursen amb mocs. Aquests afecten sobretot a nens de 0-4 anys.
Mitjançant la fisioteràpia respiratòria, ajudem a mobilitzar el moc del pulmó, a expulsar les secrecions i sobretot a evitar les recaigudes.

Ex.: bronquitis, bronquiolitis, pneumònies, asma, al·lèrgies, fibrosis quístiques, bronquièctasis, etc.


ESTIMULACIÓ PRECOÇ:

En aquest apartat englobaríem tots els trastorns de desenvolupament (dificultat per adquirir certs ítems com gatejar, la marxa, etc.; falta de coordinació; hipertonies/hipotonies benignes de la infància, etc.). L’objectiu de l’estimulació precoç és treballar precoçment amb els nens ja que, en les etapes del desenvolupament, un tractament precoç pot evitar molts problemes durant el desenvolupament psicomotor del/de la nen/a. Això ho faríem mitjançant el joc i, sobretot, donant pautes i ajudes als pares per poder treballar en el dia a dia des de casa.

Ex.: retard del desenvolupament, hipotonies/hipertonies benignes, falta de coordinació, retard de la marxa, etc.