En els últims anys s'ha registrat un creixent interès en la utilització de dispositius orals per al tractament d'aquest problema. Es tracta de dispositius mecànics que produeixen canvis en la forma i la funció de la via aèria superior a fi i efecte de reduirne la col·lapsabilitat. S'han descrit múltiples models, però e l s dispositius d'avançament mandibular (DAM), especialment la versió d'avançament regulable, semblen els més eficaços.

Els DAM provoquen un moviment anterior i inferior de la mandíbula que estabilitza i fixa l'os hioide i la pròpia mandíbula. D'aquesta manera s'impedeix la rotació posterior d'aquestes estructures mentre el pacient està estirat i eviten el col·lapse de la via aèria superior durant el son.

L'abril de 2008, i gràcies al patrocini d'ORTOTEAM, es va iniciar un estudi prospectiu, en col·laboració entre els Serveis d'Otorinolaringologia i d'Estomatologia de Capio Hospital General de Catalunya, amb 40 dispositius lliures de cost. L'objectiu de l'estudi fou avaluar la seva utilitat i eficàcia en els nostres pacients sense el biaix que podia suposar el factor econòmic.

Es van analitzar 40 pacients adults d'entre 20 i 80 anys, amb un índex d'apnea-hipoapnea inferior a 40, als quals es va aplicar el dispositiu d'avançament mandibular. Durant la primera visita es va dur a terme un interrogatori i una exploració de l'àrea d'ORL i estomatològica, i una polisomnografia nocturna (estudi del son) abans de l'aplicació i als 6-12 mesos d'aquesta. Habitualment, en el nostre servei els tres símptomes principals d'aquesta malaltia es graduen entre 0 i 3: ronc, apnees observades i somnolència diürna excessiva.

Es va considerar un bon resultat subjectiu que cap d'aquests tres símptomes fos superior al grau 1 i que al menys dos d'ells baixessin un nivell respecte al previ. Es va considerar un bon resultat objectiu que l'índex d'apnea-hipoapnea fos inferior a 10 als sis-dotze mesos de portar el dispositiu. Finalment es va considerar un bon resultat global que ambdós resultats, subjectiu i objectiu, fossin bons.

Amb aquests criteris es va obtenir una bona resposta pel que fa a les molèsties subjectives del pacient en el 91% dels casos, una bona resposta objectiva, mesurada mitjançant l'índex d'apneahipoapnea, del 75% i, finalment, en el 70% dels casos es va obtenir una bona resposta global, és a dir que van millorar tant la simptomatologia com la polisomnografia.

Les complicacions van ser relativament freqüents (58,82% dels casos), però sempre lleus. Entre d'altres, els pacients es van queixar de dolor dental o de l'articulació temporomandibular, d'augment de salivació o de molèsties faríngies inespecífiques. Totes elles lleus i moltes van desaparèixer durant les primeres setmanes de portar l'aparell.

Únicament en un malalt ens vam veure obligats a retirar el dispositiu per dolor intens i persistent de l'articulació. Els nivells de compliment per part dels pacients van ser satisfactoris. Es va recollir una mitjana d'utilització de 6,54 ± 1,1 nits a la setmana i de 7,43 ± 1,09 hores cada nit.

Per tant, segons aquesta experiència, els dispositius d'avançament mandibular són una alternativa terapèutica eficaç per al tractament dels trastorns respiratoris del son. Aquestes dades coincideixen amb l a majoria d'experiències publicades a la literatura internacional. Els nivells de compliment poden ser satisfactoris, i les complicacions lleus i molt ben tolerades, si es compte amb la col·laboració d'un equip odontològic expert i implicat.

Fuente: