Cardiopatia congènita
Les cardiopaties congènites són un grup de malalties caracteritzades per la presència d’alteracions estructurals del cor produïdes per defectes en la seva formació durant el període embrionari.
Apareixen en 8 de cada 1.000 nounats vius, i hi ha un nombre gairebé incomptable de cardiopaties congènites diferents. Donat que n’hi ha tantes, la simptomatologia associada és molt variable i va des de les que són asimptomàtiques i no requereixen cap tractament específic fins a les que provoquen símptomes greus i necessiten correcció quirúrgica durant les primeres setmanes de vida.
Cal sospitar que hi ha una cardiopatia congènita quan n’apareixen símptomes suggestius (insuficiència cardíaca, cianosi) o quan es detecten alteracions característiques en l’exploració física (bufs, arrítmies…). Les més banals poden passar desapercebudes fins a l’edat adulta.
En relació amb els bufs cardíacs, és important saber que no tots els bufs són produïts per una cardiopatia congènita, ja que els anomenats bufs funcionals o innocents apareixen en cors normals i no tenen cap implicació negativa.
Respecte a les proves diagnòstiques, les cardiopaties congènites solen produir alteracions en l’electrocardiograma i la radiografia de tòrax, però la prova diagnòstica fonamental és l’ecocardiografia, que permet diagnosticar-ne i avaluar-ne la gravetat de la majoria. De vegades pot ser necessari realitzar un cateterisme cardíac.
El tractament, quan és necessari, sol ser quirúrgic. En alguns casos, l’alteració pot corregir-se amb una única intervenció quirúrgica, però en les cardiopaties congènites més complexes pot ser necessària la realització de més d’una operació.
Els avenços en el seu diagnòstic i tractament n’han millorat molt el pronòstic, de manera que actualment més del 80 % de nens afectats sobreviuen fins a l’edat adulta.