La mort sobtada és quan es produeix una parada cardíaca de manera sobtada i inesperada en una persona que aparentment està sana i en bon estat.

N’existeix una definició més formal, que és la que s’utilitza en els estudis mèdics: mort sobtada és la defunció que es produeix en la primera hora des de l’inici dels símptomes o la defunció inesperada d’una persona aparentment sana que viu sola i es trobava bé en termini de les 24 hores prèvies.

La seva principal causa és una arrítmia cardíaca anomenada fibril·lació ventricular, que fa que el cor perdi la seva capacitat de contreure’s de forma organitzada, motiu pel qual deixa de bategar. La víctima de mort sobtada perd, en primer lloc, el pols, i, al cap de pocs segons, perd també el coneixement i la capacitat de respirar. Si no rep atenció immediata, la conseqüència és la defunció al cap d’uns minuts.

Les mesures de reanimació cardiopulmonar poden aconseguir en molts casos que l’arrítmia desaparegui i que el pacient es recuperi. Si, sortosament, s’aconsegueix, parlarem d’una mort sobtada reanimada.

Causes de la mort sobtada.

La mort sobtada es deu habitualment a una arrítmia cardíaca maligna: la fibril·lació ventricular. Aquesta arrítmia produeix una activitat elèctrica cardíaca caòtica que no és capaç de generar batec cardíac efectiu, per tant, el cor deixa de bombar la sang, la pressió arterial cau a zero i s’anul·la el reg sanguini del cervell i de la resta del cos. Quan es deté la circulació, l’oxigen i els nutrients deixen d’arribar als òrgans, que ràpidament comencen a sofrir. És important saber que l’òrgan més vulnerable és el cervell. Pocs minuts de parada cardíaca poden ser la causa de lesions cerebrals greus; de fet, aquestes lesions són les principals seqüeles en els pacients que són reanimats.

Símptomes de la mort sobtada.

Les víctimes de mort sobtada presenten de manera brusca una pèrdua completa del coneixement i no responen a cap tipus d’estímul. Poden tenir els ulls oberts o tancats i de seguida deixen de respirar. Sense atenció mèdica, el color de la pell perd ràpidament el to rosat habitual i es torna blau violaci.

Pronòstic.

La immensa majoria dels pacients que sofreixen una mort sobtada i no reben atenció mèdica moren al cap de pocs minuts.

Tractament.

Hi ha una mesura de tractament eficaç: la desfibril·lació. Consisteix a administrar al cor una descàrrega elèctrica controlada amb un dispositiu que es coneix com desfibril·lador. Bàsicament, el que fa aquest dispositiu és descarregar l’activitat elèctrica de totes les cèl·lules del cor alhora. Habitualment en reiniciar des de zero l’activitat del cor, l’òrgan recupera el seu ritme habitual normal. És molt important saber que el pronòstic dels pacients que sofreixen una mort sobtada depèn fonamentalment del temps que transcorre entre que el cor es deté i s’aplica una desfibril·lació. Es calcula que per cada minut de demora hi ha un 10 per cent menys de possibilitats que el pacient es recuperi. Si no tenim a mà un desfibril·lador, és important iniciar ràpidament la reanimació cardiopulmonar, ja que així aconseguirem allargar el temps en el qual una desfibril·lació pugui ser eficaç.

Què cal fer?

Una persona que sofreix una parada cardíaca es troba en una situació tan desesperada que qualsevol ajuda pot marcar la diferència entre la defunció i la recuperació. Cap de les atencions que s’intentin pot ser perjudicial. El primer que cal fer és sol·licitar atenció mèdica, trucant al telèfon d’emergències 112. A l’hora de donar l’avís és molt important explicar que la persona que tenim davant està sofrint una parada cardíaca. Si es fa de forma correcta, el personal de l’equip d’emergències enviarà al més ràpidament possible un equip medicosanitari amb el dispositiu tècnic adequat.

Mentre espereu el servei d’emergències, el pas següent és comprovar l’estat del pacient. Per fer-ho, moveu suaument la víctima per l’espatlla i valoreu si fa cap tipus de resposta. Comproveu també si respira o no. Si el pacient presenta una parada cardíaca i no respira, s’han de realitzar tècniques de reanimació cardiopulmonar. Tot i que és una mesura bastant coneguda, s’ha comprovat que la respiració boca a boca resulta innecessària i ineficaç, ja que el que és realment important és fer un massatge cardíac correcte. S’han de posar les dues mans al centre de l’estèrnum del pacient i fer-hi compressions cap avall amb els braços estesos en angle recte respecte al cos de la víctima. Cal comprimir l’estèrnum cap avall uns 4-5 cm, amb una freqüència aproximada de 100 vegades per minut, i intentar que les compressions siguin rítmiques i regulars, és a dir, amb les mínimes interrupcions possibles. El massatge cardíac s’ha de mantenir fins que la víctima recuperi el coneixement o fins que arribi l’assistència mèdica.