Les varices són una dilatació de les venes situades sota la pell com a conseqüència, la majoria de vegades, d’una insuficiència venosa superficial. Les venes són les encarregades de retornar la sang fins al cor, acció que a les extremitats inferiors és complicada a causa de la bipedestació de l’ésser humà (estar i caminar dret), ja que augmenta molt la pressió venosa a les extremitats inferiors. Per vèncer aquest augment de pressió hi ha dos mecanismes fonamentals: l’activació de la bomba muscular (caminar) i la presència de vàlvules a l’interior de les venes que, fragmentant la columna de pressió, ajuden al retorn venós fins al cor. Quan aquests mecanismes es veuen alterats té lloc una insuficiència venosa (no es produeix adequadament el retorn venós) i apareixen les varices.

Factors propiciadors

Hi ha una sèrie de factors que predisposen l’aparició de varices:

  • Predisposició genètica: produeix una alteració a la paret de la vena (augment de la compliança) i fa que les varices es formin amb més facilitat i d’una forma més precoç.
  • Edat: augmenta la probabilitat de desenvolupar varices, ja que la insuficiència venosa va empitjorant progressivament amb el pas del temps.
  • Treballar dret i sedentarisme: la falta contínua d’activació de la bomba muscular fa que el retorn venós es dificulti i hi ha més predisposició a l’aparició de varices. És el cas de professions com les de cambrer i perruquer, per exemple, i, en definitiva, qualsevol feina o activitat que comporti estar moltes hores seguides dret.
  • Obesitat: augmenta la pressió venosa a les extremitats inferiors per factors mecànics, cosa que augmenta la possibilitat d’aparició de varices.
  • Sexe: la influència dels factors hormonals, a més dels esmentats més amunt, fa que les varices siguin més freqüents en les dones. Durant la gestació els factors hormonals augmenten i, a més, l’úter en créixer dificulta el retorn venós a la pelvis, fet que es tradueix en un retorn venós més difícil a les extremitats i, en conseqüència, més probabilitat d’aparició de varices durant l’embaràs. Per fer una correcta valoració de les varices en aquest període és necessari que deixin d’actuar els factors desencadenants (hormonals i mecànics). El més indicat és valorar la pacient uns mesos després del part per poder precisar el grau d’insuficiència venosa. En general, les varices solen empitjorar amb cada gestació.

Símptomes

Els símptomes més característics són pesadesa o dolor, fonamentalment a última hora del dia, picor, rampes i edema o augment del volum de la cama. Altres símptomes, com alteracions en la pell del turmell o presència d’úlceres, són menys freqüents, però quan apareixen significa que la malaltia està més evolucionada.

Complicacions

Les complicacions més freqüents de les varices són la varicoflebitis, la varicorràgia i l’úlcera varicosa. La varicoflebitis es produeix quan es forma un trombe a la variça i, com a conseqüència, es produeix una reacció inflamatòria local. Els símptomes són dolor, envermelliment, enduriment de la zona on hi ha la dilatació venosa i escalfor local. La varicorràgia és quan una variça sagna. Aquest fet pot ser espontani (quan la pell mostra trastorns, deguts, moltes vegades, a la mateixa insuficiència venosa) o després d’un traumatisme. L’úlcera varicosa se situa generalment a la part interna del turmell, pot presentar sobreinfeccions i difícilment es cura espontàniament, ja que té una evolució molt lenta.

Diagnòstic

Per diagnosticar les varices és important l’exploració física, ja que es pot determinar la grandària de les varices i aproximar-se al tractament més adequat. També és obligatori, però, fer una ecodòppler venosa, ja que aporta informació hemodinàmica molt valuosa sobre l’origen i la localització de les varices i permet també planejar l’estratègia més bona de tractament.

Tractament

El tractament de les varices depèn de l’estadi clínic (grandària i símptomes) i del que es vegi a l’ecodòppler. Es poden considerar dos tipus de tractament:

  • Conservador. Consisteix a fer exercici físic, tenir hàbits saludables, utilitzar mitges elàstiques i prendre flebotònics (medicaments que augmenten el to de la paret venosa i ajuden a millorar alguns símptomes). És necessari seguir controls periòdics a causa del caràcter evolutiu de les varices.
  • Quirúrgic. Hi ha diverses tècniques per operar varices. La tècnica que permet conservar la vena safena (que pot ser utilitzada en un futur per fer un bypass) amb poca agressió quirúrgica, de forma ambulatòria i amb pocs dies de baixa laboral és la tècnica CHIVA. Es basa en un estudi hemodinàmic de les varices mitjançant una ecodòppler i un marcatge de les zones afectades, i en la interrupció de les varices amb petites incisions. Permet adequar la intervenció a cada pacient en funció de les alteracions que presenta el seu sistema venós. Hi ha altres tècniques en la cirurgia de les varices: la safenectomia i l’ablació amb làser o radiofreqüència.

En general, en les varices molt grans, les que mostren símptomes o les que han presentat complicacions és indicat el tractament quirúrgic.

Varicosis

També se les anomena aranyes vasculars o telangièctasis. Són petites dilatacions de capil·lars de la pell. En general no representen cap problema de salut, només estètic, tot i que és obligatori fer-hi una ecodòppler venosa per descartar l’existència d’una insuficiència venosa relacionada amb la seva aparició. El tractament més habitual és l’escleroteràpia, que no sempre aconsegueix els resultats desitjats.