La trombosi venosa profunda (TVP) és un procés agut que consisteix en la formació d’un coàgul a les venes profundes de les extremitats; és més freqüent que es produeixi a les extremitats inferiors (femoral i poplítia, habitualment). El tractament adequat d’aquesta malaltia evita que el trombe es mogui, arribi a la circulació pulmonar i provoqui una complicació potencialment mortal: l’embòlia pulmonar.

Factors propiciadors

Les situacions que provoquen un alentiment venós, dany a la paret vascular o un estat d’hipercoagulabilitat (més facilitat per formar trombes) són factors que afavoreixen l’aparició de la TVP. Els factors següents es consideren de risc: la immobilització prolongada, la cirurgia, l’antecedent de vies o catèters venosos, l’embaràs i el postpart, el càncer, l’ús d’anticonceptius orals i les malalties anomenades trombofílies (especial tendència a la trombosi), que poden ser genètiques o adquirides i entre les quals cal esmentar el dèficit d’antitrombina III, el dèficit de proteïna C, el dèficit de proteïna S, el factor V de Leiden, el factor II 20210, la hiperhomocisteinèmia i la síndrome antifosfolipídica.

Símptomes

Tot i que la TVP pot passar desapercebuda en molts casos (sobretot, en pacients enllitats) els símptomes solen ser inflor de l’extremitat, pesadesa, canvis de coloració i augment de la mida de les venes superficials. La presència de tos, febre, cansament o dificultat respiratòria han de fer sospitar una embòlia pulmonar.

Diagnòstic

Una història clínica completa que reculli els possibles factors propiciadors, un examen físic i una analítica que inclogui el dímer-D juntament amb els símptomes poden, en molts casos, orientar el diagnòstic, encara que una ecodòppler venosa confirma el diagnòstic o l’exclou en gairebé tots els casos.

Tractament

El tractament de la TVP va encaminat a evitar la progressió de la trombosi i la seva complicació més greu, l’embòlia pulmonar. En cas d’inflor important de l’extremitat, fer repòs amb l’extremitat alçada en millora els símptomes; una vegada s’inicia la mobilització s’aconsella l’ús d’una mitja o mitjó elàstic. El tractament farmacològic són els anticoagulants (heparines de baix pes molecular i anticoagulants orals) durant un període, en general, de com a mínim tres mesos, tot i que la durada del tractament ve determinada per diferents factors.

Una vegada finalitzat el tractament anticoagulant cal fer un estudi analític per descobrir possibles trombofílies.

Una possible seqüela a mitjà i llarg termini de la TVP és la síndrome postflebítica: les vàlvules que hi ha a les venes i que faciliten el retorn venós no funcionen bé com a conseqüència de la trombosi i la cama pot inflar-se, fer mal i presentar alteracions a la pell; de vegades s’arriben a formar úlceres de difícil tractament. L’ús continuat d’un mitjó elàstic en minimitza els símptomes i prevé complicacions com les anteriors.