El Dr. De Lacy, pioner de la cirurgia 4.0
En els últims 50 anys, la cirurgia ha sofert canvis substancials, encaminats a millorar-ne la seguretat i l’eficàcia, sense oblidar el fet intentar ocasionar el mínim impacte en els pacients. Les grans transformacions que s’estan produint en els últims anys amb la creixent digitalització també han arribat a aquest camp, donant lloc al que es coneix com a cirurgia 4.0 o digital. El Dr. Antonio De Lacy
, director de l’Institut Quirúrgic Lacy (IQL), dins de l’Hospital Quirónsalud, cap de servei del Servei de Cirurgia Gastrointestinal de l’Hospital Clínic de Barcelona, professor de la Universitat de Barcelona i president d’AIS Channel, n’és un dels principals promotors.
Pioner als anys 90 del desenvolupament de la cirurgia laparoscòpica, amb la qual es buscava dur a terme operacions mínimament invasives que ajudessin en la recuperació del pacient, ara el Dr. De Lacy busca abanderar una nova revolució en la forma de fer i entendre la cirurgia, fent ús de les noves tecnologies i trencant el que fins ara es consideraven barreres infranquejables. L’objectiu final, com sempre, és aconseguir els millors resultats per als pacients sense oblidar mai la seva seguretat i comoditat.
El valor de les dades
La possibilitat actual de transformar en dades manejables una gran quantitat d’informació suposa una fita a l’hora de canviar el paradigma de la cirurgia. «Abans, el cirurgià operava veient directament l’anatomia del pacient. Ara s’opera emprant dades. El cirurgià navega, talla i sutura dades que li permeten mesurar i quantificar, i també redissenyar i modelar la manera com s’opera», explica el Dr. De Lacy, i assenyala que des del mateix diagnòstic el pacient es converteix en una font infinita de dades.
Aquest gran volum d’informació resulta crucial en el camí de la millora de la cirurgia robòtica, que permet la realització de maniobres complexes d’una manera més eficaç i més segura, i que alhora permet continuar amb l’adquisició de més dades. «La cirurgia 4.0 ens permetrà combinar informació en temps real sobre l’anatomia del pacient i els moviments del cirurgià, de manera que sigui possible bloquejar aquelles maniobres que no siguin adequades i evitar errors», continua detallant el Dr. De Lacy.
Tot aquest gran volum d’informació permetrà el desenvolupament d’algoritmes d’intel·ligència artificial que podran facilitar als metges i cirurgians la presa de decisions no només abans, sinó també durant l’operació. Així mateix, gràcies a la millora de les tecnologies d’imatge, cada vegada serà més fàcil identificar estructures complexes i evitar danyar òrgans propers. «Però la cirurgia 4.0 no suposa l’automatització completa. Ni els mateixos cirurgians ni els pacients acceptarien aquest supòsit. Però sí que estarien d’acord a valorar una cirurgia més segura i fiable amb l’objectiu últim de millorar els resultats clínics», apunta el Dr. De Lacy.
Avenços en laparoscòpia
Però abans d’arribar a la cirurgia robòtica va ser necessari que la cirurgia mínimament invasiva es reinventés, buscant d’eliminar qualsevol tipus de cicatriu externa emprant els orificis naturals de l’organisme, com la boca, l’anus, la vagina o la uretra. És el concepte de l’anomenada cirurgia NOTES (de les sigles en anglès de Cirurgia Endoscòpica Transluminal per Orifici Natural), en la qual l’equip del Dr. De Lacy va participar desenvolupant i perfeccionant alguns detalls tècnics practicant la cirurgia de càncer de còlon emprant la via transvaginal.
«Però aquest abordatge només el podíem utilitzar en la meitat de la població. Per això vam decidir trencar un nou sostre de vidre i ens vam plantejar l’extirpació del càncer emprant l’anus com a porta d’entrada a l’abdomen», va explicar el Dr. De Lacy. En aquesta cursa per continuar millorant aquests abordatges, posteriorment va crear el concepte two-team approach, que permetia superar el punt dèbil de la tècnica transanal, que era la necessitat de fer-la en dos passos. Per això, dos equips treballaven de manera simultània, cosa que dinamitzava la intervenció.
Canvi en la forma d’ensenyament
La revolució de la cirurgia 4.0 no només suposa una nova forma de plantejar i executar l’operació, sinó que també canviarà la forma d’ensenyament. Fins ara, aquells que desitjaven avançar en les cirurgies més complexes necessitaven ser al costat dels millors cirurgians, que es trobaven als centres més especialitzats. Això també canviarà amb aquesta nova manera d’entendre la cirurgia.
Els avenços en el camp de les telecomunicacions permeten trencar la barrera de l’espai i cada vegada són més habituals els congressos que permeten l’assistència telemàtica i veure a distància com es realitzen les operacions més complexes. «Al nostre últim congrés sobre càncer de recte que vam realitzar el desembre del 2017 a Londres, vam tenir més de 26.000 cirurgians connectats per presenciar-lo. Això trenca les xifres de qualsevol congrés presencial», va afegir el Dr. De Lacy, que també valora de manera molt positiva els avantatges que té la realitat virtual per a un entrenament cada vegada més realista, mitjançant l’ús d’ulleres virtuals que faciliten que els alumnes es puguin submergir en un entorn molt realista sense posar en risc la seguretat de cap pacient per a les pràctiques.
En aquesta democratització de la disciplina ha estat molt important poder gravar les operacions per difondre-les després, cosa que suposa una part fonamental d’aquesta quarta revolució quirúrgica. Però durant molt de temps fins i tot aquestes gravacions eren restringides i de pagament. Per trencar aquesta barrera el 2013 va néixer AIS Channel (Advances in Surgery, Avenços en Cirurgia, en català), actualment la plataforma online líder mundial en educació quirúrgica. «Es tracta d’una acadèmia quirúrgica digital que compta amb una ingent quantitat d’informació de lliure accés», va explicar el Dr. De Lacy, que n’és l’impulsor. Gràcies a aquests recursos, la formació de nous cirurgians és cada vegada més oberta i assequible.
Però l’accés no és l’únic canvi. Una altra gran fita que permetrà la cirurgia 4.0 en el camp de l’ensenyament és el telemonitoratge. «Nosaltres ja l’estem aplicant en l’ensenyament de la cirurgia digestiva, però en un futur estic segur que moltes altres disciplines també s’hi sumaran». Fins ara la latència en la transmissió de dades obstaculitzava el desenvolupament del telemonitoratge, però l’avenç amb la tecnologia 5G, amb transmissions gairebé immediates, ho ha solucionat. «A principis del 2019 esperem poder realitzar la primera cirurgia telemonitoritzada en 5G. Això permetrà que un cirurgià expert pugui guiar-ne un altre des de la distància i sense la necessitat de ser present a la mateixa sala d’operacions», va concloure el Dr. De Lacy.
