L’Hospital Quirónsalud Barcelona, centre de referència en la hidroablació prostàtica robòtica
Una de les tècniques més noves que existeixen avui dia per al tractament de la hiperplàsia benigna de pròstata és la hidroablació prostàtica robòtica amb aigua guiada per ecografia, o Aquablation. Aquesta tècnica consisteix en una ablació o destrucció del teixit prostàtic amb sèrum fisiològic a temperatura ambient per via transuretral, mitjançant un raig amb una velocitat propera a la del so, sense necessitat d’incisions i totalment robotitzada. Una tècnica que ofereix molts beneficis per als pacients, i en la qual el Servei d’Urologia de l’Hospital Quirónsalud Barcelona és un dels centres amb més experiència. Es tracta d’una nova terapèutica quirúrgica, mínimament invasiva i tan eficaç com la resecció transuretral convencional.
"El cirurgià planifica prèviament l’operació mitjançant un ecògraf transrectal. Així es pot determinar la mida de la pròstata i establir quins són els límits de les estructures anatòmiques importants que s’han de preservar. Un cop s’ha decidit quina és la zona d’ablació que es realitzarà, és un robot qui la du a terme de manera automàtica", explica el Dr. Enrique Rijo, responsable de la Unitat de Pròstata del Servei d’Urologia de l’Hospital Quirónsalud Barcelona.
El paper del metge continua sent fonamental, ja que ha de ser un cirurgià qui decideixi les zones que cal resecar, però l’automatització posterior del procediment evita que es puguin produir errors humans, un avantatge que té, però no l’únic. "Com que es tracta d’una operació mínimament invasiva, també es redueixen de forma significativa els temps d’hospitalització. La intervenció es du a terme a través del conducte de la uretra i entre 24 i 48 hores després es pot donar l’alta al pacient sense necessitat de sonda".
Menys efectes secundaris
L’altre gran avantatge que té aquest tipus d’intervenció enfront de les més convencionals és que els efectes secundaris que se’n deriven són molt menors. Com que no utilitza cap tipus de font de calor, és possible preservar molt més la càpsula prostàtica. Altres tècniques poden acabar danyant-la i provocar de forma ocasional una disfunció erèctil. Amb la hidroablació aquest risc no existeix.
Però on els resultats són molt més significatius és quan parlem de preservar el mecanisme d’ejaculació. Només un 20% dels pacients sotmesos a una resecció transuretral clàssica conserven l’ejaculació, i en la resta es produeix el que es coneix com a ejaculació retrògrada o seca. En els pacients tractats amb la hidroablació fins al 90% preserven l’ejaculació de forma completa. "Com que és possible marcar de manera molt precisa els límits on es du a terme l’ablació, els conductes ejaculadors es conserven de forma completa. Així és possible preservar el veru montanum, que es contrau i facilita el pas de semen pels conductes ejaculadors. Altres tècniques no són capaces de fer-ho i la conseqüència és que el semen acaba a la bufeta", explica el Dr. J. A. Lorente, cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Quirónsalud Barcelona.
Un altre avantatge que ofereix aquesta intervenció està relacionat amb el fet que, com que no s’aplica cap tipus d’energia tèrmica, també es minimitzen els efectes secundaris de l’operació. "Això es tradueix en un postoperatori més còmode per al pacient. D’aquesta manera està comprovat que experimenten una menor irritació postmiccional després de la cirurgia. També hi ha una taxa d’incontinència urinària menor".
Per últim, però no menys important, hi ha la reducció en el temps d’operació. Així, i depenent de la mida de la pròstata que s’està operant, l’ablació de l’adenoma pot oscil·lar entre els 2 i els 6 minuts. A aquest temps cal afegir-hi la planificació prèvia, que pot variar entre els 15 i els 25 minuts. En tot cas, amb aquesta tècnica mai no se superen els 50 minuts per a una operació.
Tractament universal
Pel que fa a quins pacients són indicats per sotmetre’s a la hidroablació, aquest és un altre punt fort d’aquesta tècnica innovadora. En principi està indicada per a qualsevol tipus de pròstata, des de les més petites fins a les més grosses. "Fins ara en les pròstates més grosses calia realitzar cirurgies obertes. Aquí també es poden operar a través del conducte de la uretra. Com que és una operació mínimament invasiva, també està disponible per a un ventall més ampli de pacients que altres operacions", afegeix el Dr. Óscar Bielsa, cap del Servei d’Urologia de l’Hospital Quirónsalud Barcelona.
La hiperplàsia benigna de pròstata és la patologia urològica més freqüent. En pacients amb més de cinquanta anys la prevalença arriba al 50%. No totes necessiten ser operades, sinó que és possible mantenir-les controlades als estadis inicials mitjançant un tractament farmacològic. Però quan assoleixen una mida considerable cal dur a terme una intervenció. "Estem parlant, en algunes ocasions, de pacients amb edats avançades, amb diverses comorbiditats presents, com poden ser la diabetis o problemes d’hipertensió. En aquests casos, sempre és més prudent emprar una opció que comporti menys riscos quirúrgics. En aquest sentit, l’Aquablation presenta grans avantatges sobre altres tècniques".
