Noves tècniques pioneres en el tractament de patologies d'espatlla i colze a l'Hospital Quirónsalud Barcelona
L'Hospital Quirónsalud Barcelona, a través de l'equip que dirigeix el Dr. Ramon Cugat, està desenvolupant noves tècniques pioneres en el tractament de patologies d'espatlla i colze, aprofitant els avenços que estan tenint lloc en l’ús de noves teràpies biològiques per a la regeneració dels teixits i la preservació articular. Aquest ampli ventall de solucions permet oferir una resposta a pacients amb una alta complexitat en les seves lesions.
De vegades, els trencaments complets dels tendons de l'espatlla (manegot dels rotatoris) no es poden reparar. En alguns pacients amb fins i tot diverses cirurgies a l’espatlla per cosir els tendons segueixen sense cicatritzar. Aquesta és una situació potencialment greu perquè no té una solució fàcil i comporta un patiment i una limitació funcional per als pacients.
Però per què els tendons no cicatritzen? I encara més, com es pot solucionar aquesta situació? "En la majoria d’ocasions hi ha un dèficit biològic subjacent que impedeix la correcta cicatrització. És aquí on les teràpies biològiques combinades amb una tècnica quirúrgica correcta i una rehabilitació postoperatòria poden ajudar molt a aquests pacients", comenta el Dr. Eduard Alentorn Geli, especialista en cirurgia reconstructiva d'espatlla i colze, cirurgia artroscòpica i tractaments biològics de l'equip del Dr. Ramon Cugat.
Ampli ventall de solucions
Hi ha diverses opcions per al tractament de lesions no reparables dels tendons de l'espatlla: reparació tendinosa medialitzada associada a teràpies biològiques, reparació tendinosa medialitzada amb augment (col·locació de teixit de reforç), aplicació d’espaiador subacromial o reconstrucció del sostre (càpsula superior) de l'espatlla (per reduir el dolor i millorar la mecànica de l'espatlla), transferències tendinoses i pròtesis d'espatlla (invertida).
La pròtesi d'espatlla pot ser una bona alternativa, però en pacients joves no és recomanable perquè els implants es desgasten més ràpid i cal recanviar-los en edats més primerenques. Per tant, cal intentar preservar l'articulació en aquests pacients i deixar les opcions de pròtesis com a últim recurs.
La reparació del tendó amb una bona tècnica quirúrgica associada a teràpies biològiques suposa un avanç per a la cirurgia d'espatlla, ja que l'aplicació de factors de creixement o cèl·lules mare augmenta el potencial de curació de tendons que gairebé sempre presenten alteracions degeneratives prèvies: "Aconseguir que el tendó es pugui reparar al seu lloc i que cicatritzi és la situació ideal a la qual hem d'aspirar, ja que serà el que millor replicarà l’anatomia normal del pacient i per tant, el que més possibilitats tindrà d'eliminar el dolor i proporcionar una funció adequada al pacient", comenta el Dr. Alentorn.
Opcions per a pacients joves
Una opció interessant per al pacient jove amb trencament irreparable del manegot dels rotatoris (absència completa o subtotal de teixit tendinós) és la transferència tendinosa. Aquesta tècnica consisteix a utilitzar un tendó d'una altra part del cos del pacient per reemplaçar el tendó malmès. El Dr. Alentorn es va formar en cirurgia reconstructiva d'espatlla i colze a la prestigiosa Clínica Mayo de Minnesota. Des que va arribar a Espanya està aplicant la transferència d’Elhassan (trapezi inferior) per a trencaments irreparables del manegot dels rotatoris posterosuperior "amb resultats esperançadors en pacients seleccionats. Encara que no és el mateix, aquesta tècnica permet reduir el dolor i recuperar cert grau de mobilitat, i no té l'inconvenient del desgast de les pròtesis", comentava el Dr. Alentorn.
"La utilització de pròtesis d'espatlla per solucionar trencaments irreparables dels tendons és una opció de la qual tenim molta experiència i que sabem que funciona, però creiem que s'han d'esgotar primer les opcions de preservació articular abans de recórrer al reemplaçament de l'articulació", comenta el Dr. Alentorn.
Tractament d’artrosi
Gràcies a la seva formació en cirurgia reconstructiva d'espatlla i colze a la Clínica Mayo, el Dr. Alentorn té una gran experiència també en el tractament de l'artrosi: "Està àmpliament acceptat que quan el cartílag es perd del tot l’única alternativa possible és la pròtesi, però hi ha alguns procediments en cirurgia d'espatlla i colze que permeten preservar l'articulació i millorar el dolor i la funció, com l'artroplàstia osteocapsular, una operació que consisteix a remodelar i alliberar l’articulació per a millorar el dolor i la mobilitat", comenta el Dr. Alentorn.
Com que l'articulació està més lliure, el pacient ha de fer menys força per moure-la i millora el dolor i la funcionalitat. "Aquest procediment té èxit fins en un 80-90% dels casos d'artrosi de colze, i fins a un 70% dels casos d'artrosi d'espatlla en mans expertes", comenta el Dr. Alentorn. A aquesta artroplàstia osteocapsular, el Dr. Alentorn incorpora també el tractament amb teràpies biològiques en un intent de regenerar el cartílag un cop pot treballar de manera més lliure, tot i que és un procés que demana el seu temps i no dona garanties d'una regeneració total. No obstant això, l'addició de teràpies biològiques a l'artroplàstia osteocapsular és altament recomanable en pacients joves, "perquè en aquesta població es busca tractar l'artrosi sense necessitat d'implantar una pròtesi o intentar retardar-la el màxim temps possible".
Quan no queda altre remei que recórrer a la pròtesi, el Dr. Alentorn compta "recórrer a la pròtesi és el final del camí d'algunes tècniques prèvies per poder allargar en el temps l’arribada d’aquest moment". Si finalment el pacient la necessita se li ofereix aquesta alternativa, però aquest procediment ha de ser fet per cirurgians amb experiència. També hi ha pacients que presenten un desgast o afluixament d'una pròtesi implantada prèviament i, en la majoria dels casos, s’ha de canviar. "És molt important afinar la tècnica a l'hora de recanviar una pròtesi, perquè la qualitat de l'os i altres teixits es va deteriorant amb el temps i de vegades no hi ha segones oportunitats", comenta el Dr. Alentorn. "Un camp per al futur serà la combinació de teràpies biològiques en cirurgies de recanvi protètic per millorar les possibilitats d'integració de la nova pròtesi amb els teixits del pacient", afegeix.
Teràpies biològiques per regenerar o millorar la qualitat dels teixits
Els tractaments biològics que més utilitza l'equip del Dr. Cugat són els factors de creixement i les cèl·lules mare, en totes les seves diferents modalitats d'aplicació. Aquestes tècniques tenen un interès especial en medicina esportiva, però també en la cirurgia reconstructiva d'espatlla i colze secundària a procediments degeneratius. Les teràpies biològiques poden aplicar-se per a l'os, el cartílag, el tendó, el lligament i el múscul, entre altres teixits.
"Quan passa temps des que es produeix el trencament del tendó, és normal que les cèl·lules musculars s'atrofiïn i fins i tot arribin a degenerar en greix. Així, tot i que s'aconseguís cosir el tendó a l'os, com que el pacient tindria el múscul danyat seguiria sense recuperar mobilitat", comenta Eduard Alentorn, per explicar també que si es fan servir factors de creixement i cèl·lules mare s'espera que en un futur proper es pugui regenerar teixit muscular degenerat per a una recuperació més completa del pacient.
Aquestes teràpies biològiques també podrien ser utilitzades per dur a terme la regeneració tendinosa en aquells casos en què el trencament del tendó no hagi estat complet i permetre recuperar-lo sense necessitat de dur a terme una intervenció quirúrgica.
