1. Patologia no maligna

  • Leucopènies. Descens de la xifra de leucòcits en sang perifèrica.
  • Anèmies. Disminució d’hemoglobina i glòbuls vermells circulants. Les anèmies poden ser causades per la falta de ferro o altres vitamines, un excés de destrucció de glòbuls vermells a la sang (anèmies hemolítiques), o bé també poden ser congènites o derivades de diferents factors.
  • Trombopènies. Disminució de la xifra de plaquetes en sang perifèrica. La trombopènia pot ser causada per la manca de producció de plaquetes a la medul·la òssia (trombopènia central) o per un augment de la seva destrucció en sang perifèrica (trombopènia perifèrica).
  • Immunodeficiències. Estudi també de la presència de nivells baixos d’immunoglobulines, ja sigui d’una o diverses, que en moltes ocasions dona lloc a un augment de la susceptibilitat a desenvolupar processos infecciosos.
  • Hemocromatosi hereditària. Es tracta d’una malaltia que acumula ferro als teixits en quantitats excessives.

2. Patologia maligna. Malalties oncohematològiques

  • Síndromes mieloproliferatives cròniques. Són malalties en què la cèl·lula mare hematopoètica produeix més elements madurs del normal: leucòcits (leucèmia mieloide crònica), glòbuls vermells o hematies (policitèmia vera) i plaquetes (trombocitèmia essencial). Aquest grup inclou també la mielofibrosi primària.
  • Síndromes mielodisplàsiques. Es tracta d’un conjunt de malalties de pronòstic i evolució clínica molt variada, també causades per alteracions en les cèl·lules mare hematopoètiques, que en aquest cas acaben produint menys elements madurs en sang perifèrica, amb funció defectuosa.
  • Síndromes limfoproliferatives. Dins d’aquest grup hi ha la leucèmia limfàtica crònica, que es caracteritza en moltes ocasions per tenir un curs lent i en què es veu un augment de leucòcits (limfòcits) en sang perifèrica, i els limfomes, que són malalties dels ganglis limfàtics amb un comportament clínic i histològic molt variat i que requereixen modalitats de tractament molt diferents.
  • Gammapaties monoclonals (inclosos el mieloma múltiple i altres malalties de les cèl·lules plasmàtiques). Són malalties derivades del mal funcionament de les cèl·lules plasmàtiques, que afecten en general persones grans. El pronòstic ha millorat de manera significativa els últims anys amb la introducció de nous fàrmacs.

3. Trastorns de la coagulació

  • Coagulopaties congènites o adquirides. Fan que el pacient sigui susceptible de patir un procés hemorràgic: dones amb metrorràgies per malaltia de Von Willebrand.
  • Trombofília hereditària o adquirida. Situacions que, per contra, afavoreixen l’aparició de fenòmens tromboembòlics, com l’embòlia pulmonar o l’angina de pit.
  • Tractament antitrombòtic. Seguiment del pacient amb indicació de rebre tractament antitrombòtic després d’un episodi trombòtic o de manera profilàctica.
  • Trombofília i gestació. El nostre servei té un interès especial en el seguiment de les dones gestants amb problemes previs de trombosi o defectes coneguts o no de la coagulació, i de les dones amb fallada d’implantació en tractaments de reproducció assistida.

Tenim acords amb les principals mútues i asseguradores