Una vegada més, l’Hospital Quirónsalud Barcelona s’ha destacat com a pioner en el tractament de la hiperplàsia benigna prostàtica amb la incorporació d’una nova tècnica. En aquest cas, el Dr. Enrique Rijo, membre de l’Equip d’Urologia i responsable de la unitat de pròstata del Servei d’Urologia de l’Hospital Quirónsalud Barcelona, ha estat el primer d’utilitzar a Espanya el procediment conegut com a Rezum el passat mes de gener.


Aquest procediment consisteix en la injecció de vapor d’aigua a la pròstata, la qual cosa provoca la necrosi del teixit (mort cel·lular), que després és eliminat pel mateix cos i soluciona els problema ocasionats pel creixement de la pròstata en el pacient. La intervenció es du a terme a través de la uretra i no requereix ingrés, així que pot realitzar-se de forma ambulatòria.


Als Estats Units, la tècnica Rezum compta amb l’aprovació de l’Administració d’Aliments i Medicaments (FDA) per al tractament de la hiperplàsia benigna de pròstata des de fa quatre anys. Ara, amb aquest bagatge d’experiència acumulat, arriba a Espanya, on començarà a aplicar-se a tot el territori a partir de l’abril; l’Hospital Quirónsalud Barcelona n’és el centre de referència per la seva experiència prèvia.



Entre els avantatges d’aquest nou procediment hi ha que aconsegueix preservar l’ejaculació anterògrada fins en un 96% dels casos, i la rapidesa, atès que només es necessiten entre tres i set minuts per realitzar-la. «És una tècnica que, tot i així, també té limitacions. Només pot aplicar-se en pacients amb pròstates que no superin els 100 grams, és a dir, mitjanes o petites. I aquells qui prenen anticoagulants tampoc podrien utilitzar-la sense suspensió prèvia del tractament», explica el Dr. Enrique Rijo.



Tècnica mínimament invasiva


Un cop el procediment es du a terme, el pacient ja pot tornar a casa i l’únic que necessita és dur una sonda durant quatre dies, que també se li retirarà al centre hospitalari on se li hagi practicat la intervenció. «Això es deu al fet que es produeix una inflamació que pot obstruir el flux de l’orina. Però és un petit peatge que cal pagar per aquesta tècnica, que tampoc suposa cap inconvenient més gran», continua el Dr. Enrique Rijo.


L’últim estudi de la tècnica Rezum publicat recentment a la revista científica Urology va comunicar una taxa de retractament del 4,4% dels casos durant els quatre anys de seguiment. Com que es tracta d’una intervenció mínimament invasiva, també se’n redueixen els riscos associats i els efectes secundaris. Molèsties en orinar, coïssor o una petita presència de sang en l’orina és el màxim que pot arribar a produir-se. En tot cas, es tracta d’efectes temporals i transitoris. «A partir de les dues setmanes, el pacient començarà a notar que millora la simptomatologia, tot i que no serà fins al cap de tres mesos que se n’aconseguiran els beneficis màxims», incideix el Dr. Rijo.


Amb aquest procediment, a més, es preserva la pròstata i totes les seves funcions, atès que és molt menys radical que altres tècniques. Això fa que passat un temps pugui ser necessari tornar a practicar la intervenció. «La pròstata pot tornar a créixer, però fins al cap de deu anys com a mínim és probable que no sigui necessari intervenir novament. Tot i així, és molt més molest rebre un tractament farmacològic que cal prendre cada dia i que pot tenir efectes secundaris que el pacient no està disposat a assumir. En aquests casos, abans que un procediment molt més radical, és interessant disposaré d’opcions més conservadores, com és el cas del Rezum», explica el Dr. Enrique Rijo.



Una malaltia altament prevalent

La hiperplàsia prostàtica benigna és un trastorn associat amb l’edat i amb una alta prevalença. Tant és així que un 50% dels homes amb edats entre els 50 i els 60 anys la pateixen. En els homes de més de 80 anys, el percentatge puja fins al 90%. És, per tant, un trastorn que en els propers anys s’espera que augmenti significativament amb l’envelliment de la societat.


No es tracta d’una malaltia que posi en risc la vida dels pacients, però sí que incideix de forma significativa en la seva qualitat de vida. L’engrandiment de la glàndula prostàtica ocasiona que la uretra es comprimeixi, i redueixi o fins i tot pugui arribar a bloquejar el flux de l’orina. Hi ha la possibilitat d’un tractament farmacològic amb alfablocadors, però tenen efectes secundaris, com l’ejaculació retrògrada, i poden perdre eficàcia amb el temps.


Fins fa poc l’alternativa era un tractament amb les tècniques clàssiques com la cirurgia oberta o la resecció transuretral (RTU) de la pròstata, on pot haver-hi complicacions com la incontinència urinària, pèrdua de sang que requereixi transfusió o la disfunció erèctil i l’ejaculació retrògrada. Tècniques més recents i menys invasives com la vaporització i l’enucleació prostàtica amb làser eviten moltes d’aquestes complicacions. Tot i així, també poden afectar l’ejaculació. Però en els últims anys s’ha avançat en el desenvolupament de noves tècniques que evitin aquest problema. «L’Aquablation i el Rezum es distingeixen d’altres alternatives perquè són capaces de preservar l’ejaculació, cosa que molts pacients consideren important. Es tracta de dues tècniques complementàries l’una amb l’altra, i per tant amb perfils de pacients diferents», conclou el Dr. Rijo.

Etiquetes: rezum | próstata