Una insuficiència cardíaca succeeix quan el cor no és capaç de bombar prou sang a la resta del cos. La poden causar diverses malalties: valvulopaties, arrítmies...

Causes de la insuficiència cardíaca.

El cor pot fallar a causa d’un problema propi o perquè la seva capacitat de reacció no aconsegueix a satisfer el que l’organisme li demana.

Insuficiència cardíaca a causa de malalties del cor.

La insuficiència cardíaca és una síndrome caracteritzada per la presència de símptomes (falta d’aire, cansament, dificultat per respirar ajagut, etc.) i senyals que el cor no funciona bé (expulsa malament la sang) i s’acumula a les cames, l’abdomen, etc. Moltes de les malalties del cor acaben produint insuficiència cardíaca.

Símptomes i senyals de la insuficiència cardíaca.

  • La insuficiència cardíaca pot ser una malaltia que no presenti símptomes durant molt de temps al llarg de la vida (anomenada fase asimptomàtica). Quan apareixen, els símptomes predominants són:
  • Cansament anormal per esforços que abans no en causaven. La sang no arriba adequadament als músculs i això provoca una situació de fatiga muscular.
  • Respiració fatigosa per estancament de líquid als alvèols dels pulmons. Per exemple, si en ser dins del llit es té una sensació d’ofec que obliga a aixecar-se i a dormir assegut.
  • Sensació de plenitud de l’abdomen, anorèxia (falta d’apetit).
  • De vegades pot aparèixer tos seca i persistent motivada per la retenció de líquid als pulmons o pel tractament amb inhibidors de l’enzim de conversió. En aquest últim cas, l’especialista pot valorar un canvi de tractament.
  • La reducció del flux sanguini al cervell pot provocar sensació de mareig, confusió, ment en blanc i breus pèrdues de consciència. Si es presenten aquests episodis relacionats amb xifres baixes de tensió és recomanable asseure’s o ajeure’s.
  • La insuficiència pot provocar que el flux de sang als ronyons no sigui suficient i que es produeixi retenció de líquids per disminució de l’orina. En aquest cas, solen inflar-se les cames, els turmells o l’abdomen. De vegades s’orina més a la nit que durant el dia (nictúria).
  • Falta d’aire (dispnea) amb els esforços i mala tolerància a l’exercici per fatiga.

Diagnòstic de la insuficiència cardíaca.

L’especialista realitza una història clínica detallada del pacient:

  • Factors de risc cardiovascular
  • Antecedents de cardiopatia isquèmica
  • Hipertensió o diabetis
  • Antecedents familiars de miocardiopaties o malalties valvulars
  • Infeccions recents
  • Símptomes relacionats amb la tolerància a l’esforç
  • Inflor
  • Alteracions del ritme cardíac
  • Exploració física per comprovar la tensió arterial i la freqüència cardíaca
  • Auscultació cardíaca i pulmonar
  • Exploració abdominal

En alguns casos seran necessàries proves complementàries, com els rajos X, un ecocardiograma o una prova d’esforç.

Pronòstic de la insuficiència cardíaca.

Tot i que la paraula insuficiència suggereix un procés benigne, la insuficiència cardíaca, sense tractament, té un pronòstic pitjor que molts càncers. Amb tractament el pronòstic difereix molt de la causa que la motiva. Per aquesta raó, és tan important prevenir-ne l’aparició i fer un seguiment correcte de les indicacions i dels controls.