Al·lergologia
Informació botànica: Artemísia
Família: COMPOSTES O ASTERÀCIES
Nom científic (Espècie): Artemisia vulgaris L.
Noms comuns:
- Català: donzell salvatge, astemega i Altimira
- Castellano: altamisa, artemisia, artemega, ceñidor, hierba de San Juan, madra, tamarajas
- Euskera: belarmin, erle-belarr, harjo, ario
- Gallego: artemexón, axenxo, herba da Nosa Señora
Com distingir?
Planta que viu més d'un any, mesura entre 60 i 120 cm d'alçada, té fulles de color verd fosc a la part superior i blanques a la part inferior, grups de flors abundants i de color vermell fosc.
Es troba en:
Voreres de camins i carreteres, voreres de rius, terrenys no cultivats; poden créixer fins a 1.600 metres d'altitud.
Distribució: Tot Europa.
Espècies de la mateixa família: Vara d'or (Solidago virgaurea L.), Margarida de prat (Leucanthemum vulgare Lam), Tornasol (Helianthus annus L.), Herba cana (Senecio vulgaris L.), Camamilla (Matricaria chamomilla L.), card (Cirsium sp.).
Informació mèdica:
Provoca al·lèrgia a la primavera i a finals de l'estiu (d'agost a octubre).
Els al·lèrgics a la artemísia o també coneguda com corona de rei poden tenir problemes amb certs aliments:
La mel i les pipes de gira-sol.
La camamilla, en infusió o rentats oculars.
Api, pastanaga i espècies.
En alguns pacients es produeix reacció en menjar certes fruites com: poma, meló i síndria.
A Amèrica té gran importància l'ambrosia trífida i l'ambrosia elatior, conegudes com ragweed; aquest tipus de compostes no existeix a Europa.
Moltes espècies de la família de les compostes són de menor importància en al·lèrgia, ja que duen a terme la pol·linització mitjançant insectes i, per tant, la concentració de grans a l'atmosfera és menor
Hospital Quirónsalud del Vallès
Passeig Rubió i Ors, 23
08203 Sabadell Barcelona
© 2024 Quirónsalud - Tots els drets reservats