L'epidèmia del segle XXI. Així qualifica l'Organització Mundial de la Salut l'obesitat, considerant-la com la segona causa de mortalitat prematura i evitable després del tabac. A nivell mundial, les últimes dades reflecteixen que més de 1.900 milions de persones adultes presenten sobrepès, dels quals, 650 milions pateixen d'obesitat. A Espanya, la taxa d'afectats se situa entorn al 53% de la població, sent el segon país de la Unió Europea amb major prevalença, només per darrere del Regne Unit.

Les dades mostren com, més enllà de la qüestió estètica que influeix de manera directa en la nostra autoestima, es tracta d'un problema que pot generar greus conseqüències per a la nostra salut.

Quan la dieta no funciona

"És molt comú que el tractament de les persones afectades per aquesta problemàtica s'abordi des d'una perspectiva reduccionista centrada en les qüestions dietètiques i nutricionals, incidint únicament en canvis relacionats amb les pautes alimentàries, sense tenir en compte molts altres factors influents i oblidant que la acció de menjar significa molt més que alimentar-se" explica la Dra. Patricia Barba, psicòloga especialista en obesitat del Departament de Medicina Estètica de l'Hospital El PilarEste enlace se abrirá en una ventana nueva.

Obesidad_psicoWEBObesidad_psicoWEB

Segons nombrosos estudis, al voltant del 30% dels pacients que segueixen un programa de pèrdua de pes centrat exclusivament en els aspectes nutricionals, no només no mantenen a llarg termini els resultats aconseguits, "sinó que pateixen un efecte rebot pel qual arriben a assolir un pes fins i tot major que el pes inicial, generant una desmotivació i una frustració que configura un cercle viciós del qual no és fàcil sortir" afegeix la Dra. Barba.

Per què resulta tan complicat desfer-se definitivament d'aquest problema?

"Si bé és cert que cada persona és única i incomparable, també és una realitat que hi ha patrons comuns que es reflecteixen en la gran majoria de casos de sobrepès i obesitat i que dificulten la consecució de l'objectiu, que va més enllà de la mera pèrdua de pes observable ."

Segons explica la Dra. Barba "des del punt de vista psicològic, la creença de manca de control davant del menjar reforçada pels hàbits poc saludables establerts (com l'abús del menjar ràpid i / o afartaments com a estratègia de regulació emocional), els pensaments negatius sobre la pròpia imatge corporal i fins i tot sobre la capacitat personal, donen com a resultat símptomes d'ansietat i baix estat d'ànim".

"Per això, independentment de l'alternativa escollida per combatre l'excés de pes (dieta, pilota gàstrica o intervencions medicoquirúrgiques), si no es treballa des de la base del problema, tard o d'hora (i més d'hora que tard), tornarem a trobar-nos en la situació inicial, però amb una autoestima més danyada i amb menys motivació."

Com aconseguir el nostre objectiu?

"El primer pas" diu la Dra. Barba "consisteix a enfortir la motivació de la persona per implicar-la en aquest procés de canvi, fixant objectius realistes i metes properes assolibles. Per aconseguir-ho, treballem amb un ampli ventall de tècniques i estratègies cognitiu conductuals dirigides a recuperar o manejar estratègies d'afrontament més saludables (com psicoeducació, relaxació i visualització o tècniques d'autocontrol)".

La finalitat per tant, no només és aconseguir una pèrdua de pes saludable, sinó oferir al pacient totes les eines disponibles que permetin que el procés terapèutic cristal·litzi en una presa de consciència donant com a resultat un canvi permanent i no únicament transitori.