Validen un nou dispositiu per evitar embòlies en pacients amb fibril•lació auricular amb alt risc d’hemorràgia
Especialistes en Cardiologia del Centro Médico Teknon i de l’Hospital El Pilar – Centre Cardiovascular Sant Jordi han participat en un estudi multicèntric internacional que valida l’eficàcia i la seguretat del dispositiu Ultraseal per al tancament de l’apèndix auricular esquerre en pacients amb fibril·lació auricular no valvular amb un risc elevat d’hemorràgia.
L’estudi que s’ha realitzat a 15 hospitals canadencs i europeus conclou que l’ús d’aquest nou dispositiu s’associa a una elevada taxa d’èxit de l’implant i una incidència molt baixa de complicacions.
La fibril·lació auricular és una arítmia extremadament freqüent i la seva incidència augmenta amb l’edat. "Aquesta arítmia es caracteritza per la pèrdua del ritme normal del cor (ritme sinusal) i l’aparició d’un ritme ràpid i desordenat(irregular)" explica el Dr. Juli Carballo, cardiòleg intervencionista i cap de Cardiologia del Centro Médico Teknon i de l’Hospital El Pilar. "Siguin es símptomes que seguin, des de no percebre res fins a la sensació d’ofec, mareig, palpitacions, aquesta patologia comporta risc d’embòlia ja que la sang alenteix a l’entrar a l’apèndix auricular facilitant la formació de trombes al seu interior. La migració d’un d’aquests trombes al torrent circulatori és la que dóna lloc a l’embòlia que pot ser cerebral (ictus) o en alguna altra part del cos provocant un dèficit circulatori amb seqüeles com embòlia de l’extremitat superior amb dolor, fredor o impotència funcional".
Per evitar la formació de coàguls, els pacients amb fibril·lació auricular es tracten amb anticoagulants. Malgrat això, hi ha pacients que han patit alguna hemorràgia greu o presenten risc de patir-la, en els quals el tractament anticoagulant està contraindicat.
"En aquests pacients" afirma el Dr. Carballo "està indicat el tancament de l’apèndix auricular esquerre, una tècnica que s’ha començat a realitzar de manera progressiva en els darrers anys. L’objectiu és tancar amb un dispositiu l’entrada de sang a l’apèndix, de forma que la sang no entra, no s’hi alenteix i per tant no es podran formar coàguls".
"La implantació del dispositiu es fa a partir d’una punció en la vena femoral habitualment la dreta. S’avança fins a l’aurícula dreta i a continuació, amb una agulla especial es perfora el septe Interauricular i es penetra a l’aurícula esquerra. Un cop allà s’avança un catèter amb el dispositiu de tancament al seu interior i s’allibera a l’entrada de l’apèndix per obstruir-lo i evitar l’entrada de sang".
En l’estudi publicat per la revista Journal of the American College of Cardiology (JACC, Cardiovascular Interventions) s’ha provat un nou dispositiu anomenat Ultraseal per realitzar el tancament de l’apèndix auricular esquerra. Es tracta d’un dispositiu de tipus lòbul-disc, que s’ubica al coll o cos de l’apèndix auricular esquerre on queda ancorat per mida i també per l’acció d’uns microganxos. El seu objectiu és que el dispositiu no se mogui, que queda fixe. El disc tanca l’entrada de sang a l’apèndix".
Segons el Dr. Juli Carballo "Ultraseal és un dispositiu extremadament tou en comparació amb els que s’acostumen a utilitzar en aquesta intervenció, de forma que no resulta agressiu per a la fina paret de l’apèndix. La sobre dimensió del dispositiu ajuda també a la seva estabilitat. És un dispositiu que promou una fàcil i ràpida endotelització del mateix (es recobreix per cèl·lules del teixit auricular) i, finalment, és un dispositiu articulat. L’articulació entre lòbul i disc permet que ambdós poden posicionar-se en múltiples orientacions de l’espai, tantes com pugui determinar l’anatomia de l’apèndix intervingut" afegeix.
"En l’estudi internacional en el que hem participat amb pacients del Centro Médico Teknon i el Hospital El Pilar, el dispositiu ha funcionat molt bé. En el 97% dels casos, s’ha implantat amb èxit amb una migració del dispositiu gairebé nul·la i un percentatge baixíssim de sagnat i/o perforació durant el procediment. A més, els pacients van presentar una molt baixa incidència de trombosis o embolismes secundaris després de la implantació".
Referència del artícle
