Les manifestacions clíniques del nostre cos després de la picada dels himenòpters poden ser:
Picada aïllada (una sola picada):

  • Sense reacció.
  • Reacció local gegant (inflamació de més de 10 cm). La persona que ho pateix pot ser al·lèrgica o no.
  • Reacció sistèmica o anafilàctica. La persona que ho pateix pot ser al·lèrgica o no (la majoria ho són).

Picada múltiple (més de 50 picades de cop): El verí de les abelles pot tenir un efecte tòxic (destrucció de teixits i lesions en fetge, ronyons, cervell ... fins al xoc, coma i finalment la mort). Dosi letal: centenars - milers de picades (depèn del pes de la persona).

Què és l'al·lèrgia?
És una reacció anormal del nostre sistema defensiu. El nostre cos fabrica immunoglobulina E (IgE) contra el verí d'abella. Una persona mai desenvolupa una al·lèrgia a la primera picada. Serà en les futures exposicions al verí (picades) quan la IgE desencadenarà la reacció al·lèrgica.

Reaccions al·lèrgiques sistèmiques o anafilàctiques

  1. Grau 1: urticària, pruïja, malestar, ansietat
  2. Grau 2: opressió toràcica, nàusea, vòmit, diarrea, dolor abdominal
  3. Grau 3: dispnea, sibilàncies, disfàgia, ronquera, presíncope
  4. Grau 4: hipotensió, col · lapse, incontinència esfínters, cianosi
  5. Mort

Mortalitat per al·lèrgia a himenòpters (abelles i vespes):

  • La majoria de morts (80%) són degudes a una sola picada.
  • Les picades mortals predominen a cap, coll o gola.
  • La majoria de morts (> 60%) tenen lloc en la primera hora de la picada.

Al·lèrgia al verí d'abella i els apicultors:

  • El risc de reacció al·lèrgica per picada d'abella augmenta segons el nombre de picades: com més picades, més risc. Per tant: els apicultors tenen un risc elevat de patir aquesta al·lèrgia.
  • És una al·lèrgia que pot desaparèixer per si sola, ja que les picades constants podien provocar una desensibilització natural. Varia segons nombre i freqüència de picades: els menys picats tenen major risc de desenvolupar una al·lèrgia.
  • S'han detectat un nombre més gran de malalts entre els familiars d'apicultors i apicultors no professionals.
  • L'al·lèrgia pot aparèixer en qualsevol moment, però la majoria la manifesten en els dos primers anys d'apicultura o un cop acumulades més de 50 picades d'abella. Els símptomes acostumen a manifestar-se amb les primeres picades de primavera (després d'uns mesos sense picades)

Quan hem de sospitar d'una possible al·lèrgia (no cal que apareguin tots els símptomes):

  • Molèsties anormals amb poques picades (potser una de sola).
  • Molèsties anormals de manera immediata a la picada (minuts).
  • Malestar general amb picor a palmells, plantes, genitals, cap.
  • Erupció vermellosa extensa a la pell.
  • Dificultat per respirar potser amb molèstia a la gola, afonia o dificultat per empassar.
  • Debilitat extrema amb incapacitat per estar dret.
  • Inflor exagerat en el lloc de la picada o a distància (llavis, parpelles, mans ...).
  • Si es dóna el cas: caldrà avisar urgentment (metge, CAP, hospital ...) i consultar l'al · lergòleg abans de poder tornar a ser picats per les abelles.

Tractament de l'apicultor al·lèrgic

  • S'aconsella abandonar apicultura, però si no és possible:
  • Augmentar les mesures de protecció personal.
  • Saber què fer en cas de picada.
  • Vacunació (immunoteràpia).
  • Medicaments disponibles en cas de picada:
  • AMONÍAC (Afterbite ®) o GEL (o alguna cosa fred a l'abast)
  • ANTIHITAMÍNIC (Comprimits). D'efecte limitat, triga 30 minuts a actuar.
  • CORTICOESTOIDE (Comprimits). D'efecte limitat, triga alguns minuts en actuar en funció del tipus de corticoestoide que utilitzi. Indicats en cas d'edema.
  • ADRENALINA. Cal injectar-i el seu efecte és molt ràpid. L'apicultor notarà com es frena la sensació d'ofec, la hipotensió i l'expansió de l'edema. Tot i així la ADRENALINA té efectes secundaris indesitjables com ara: tremolor, ansietat, sudoració, palpitacions, mal de cap ... A dosis altes pot provocar una crisi hipertensiva / angina de pit / infart de miocardi.

A nivell comercial la ADRENALINA es comercialitza amb el nom de Altellus ® o Jext ®. Indicacions d'ús:

  • Retirar tap
  • Subjectar autoinjector per la part mitjana
  • Col·locar extrem negre a part EXTERNA de la CUIXA, en angle recte (mai a la natja)
  • Pressionar enèrgicament
  • Mantenir clavat 10 segons

Tractament a les reaccions locals gegants:
FASE INICIAL:

  • Fred local
  • Antihistamínics orals

FASE RETARDADA:

Corticoides orals (3-5 dies)

  1. Si la picada és a la boca cal consultar al metge i quedar en observació pel risc d'obstrucció de via aèria superior (asfíxia).
  2. Vacuna o Immunoteràpia
  • Fase d'inici: administració subcutània de dosis creixents de verí fins 100-200 mcg
  • Fase de manteniment: Dosi / 4-6 setmanes durant 5 anys. Eficàcia: 80-95%

Vacuna en apicultors

  • S'ha de fer en tots els apicultors que hagin presentat reacció al·lèrgica sistèmica moderada-greu. En altres circumstàncies cal avaluar el cas concret.
  • No anar a les abelles fins a iniciar la vacuna i arribar a la dosi de manteniment.
  • En apicultors s'aconsella dosis doble (200 mcg verí / injecció).
  • Es pot fer una picada controlada abans de tornar a recollir mel (ja iniciada vacuna).

Cal ser molt prudent pel risc de picada múltiple.

  • Màxima protecció
  • No anar sol o portar mòbil i / o avisar a on som
  • Tenir adrenalina a mà

La vacuna ha de durar un mínim de 5 anys.

  • Però es pot mantenir mentre es practiqui apicultura.
  • Passats els 5 anys es pot optar per autoprovocar 1-2 picades / setmana per mantenir protecció (a l'hivern: 1/mes o bé reiniciar vacuna).
  • El major risc de reacció es presenta amb les primeres picades de la nova temporada.
  • La vacuna permet, en la gran majoria de casos, reincorporar-se a l'apicultura amb seguretat.

Què cal que faci l'apicultor en cas d'accident apícola (picada d'abella) amb altres persones implicades? Valorar el tipus de reacció:

  • Reacció local gegant:
  1. Aplicar amoníac.
  2. Povidona iodada.
  3. Si pica molt malgrat amoníac: Antihistamínic oral.
  4. Si hi ha edema associat pot prendre un corticoestoide per via oral o injectat.
  5. Consultar metge si augmenta amb el pas de les hores.
  • Reacció general:
  1. Si no tenim nocions de socorrisme: avisar! (112)
  2. Valorar estat general: respiració, pols, consciència.
  3. Si urticària: antihistamínic oral
  4. Si dolor (picada múltiple): analgèsic o antiinflamatori oral.

Altres mesures (corticoide oral, Adrenalina) només hauran de ser usades per persones amb coneixements suficients.