El càncer de testicle, el tumor sòlid més freqüent en joves
Cada mes de novembre, es commemora el Mes de la Salut Masculina sota el paraigua del moviment Movember, que té l’objectiu, entre d’altres, de visibilitzar l’existència dels dos tipus de càncer més freqüents en homes, el càncer de pròstata i el de testicles, per aconseguir en tots dos un diagnòstic més precoç, així com també més recursos en el terreny de la investigació.
Aquest any, i més enllà de la data puntual d’aquesta celebració, des d’Hospital Quirónsalud Barcelona i IOB, Institut Oncològic Barcelona, volem posar una atenció especial en el càncer de testicle, ja que es tracta del càncer més freqüent en joves d’entre 15 i 35 anys, i sobre el qual encara hi ha un gran desconeixement. A Espanya, s’estima que se’n diagnosticaran 1.510 casos el 2023, així que és crucial que els homes en aquesta franja d’edat coneguin de la seva existència i com fer-ne una detecció primerenca.
Tipus de càncer de teticle i factors de risc
El càncer de testicle és el tumor maligne que es desenvolupa en el teixit testicular. En realitat, hi ha diversos tipus de càncer de testicle, ja que a l’interior del testicle hi ha tipus de cèl·lules diferents, així que en cada tipus es pot originar un càncer de característiques diferents. Això és significatiu, ja que pot tenir implicacions des del punt de vista del tractament i del pronòstic.
Al voltant del 90 o 95% d’aquests tumors provenen de les anomenades cèl·lules germinals, que es poden trobar en un testicle o en tots dos. N’hi ha dues variants: seminoma, que apareix entre els 30 i els 35 anys, i no seminoma, que sol afectar en edats més primerenques, de 15 a 25 anys.
Pel que fa als factors de risc que afecten el seu desenvolupament, són, en paraules del Dr. Javier García del Muro, responsable de la Unitat de Càncer Genitourinari d’IOB, Institut Oncològic d’Hospital Quirónsalud Barcelona, "els factors predisponents que es coneixen són tres: criptorquidisme (testicle no descendit), història familiar de càncer testicular o presència de tumor testicular contralateral".
Hi ha hagut progressos importants en el seu tractament, els últims anys, fet que ha propiciat que el càncer de testicle sigui el tumor maligne sòlid amb més possibilitats de curació.
Els senyals d’alerta: augment del testicle i aparició de zones irregulars dures
Més del 80% dels càncers de testicle es manifesten amb un augment de la mida del testicle totalment indolor. Sovint, per vergonya i por, molts homes retarden el moment d’anar al metge i esperen que sigui una situació passatgera. I és aquí quan es pot agreujar la situació. Perquè, si bé es tracta d’un càncer amb una taxa de curació molt alta, per sobre del 90% fins i tot en fases metastàsiques, també és cert que és un càncer que evoluciona molt ràpidament, per la qual cosa la detecció primerenca és crucial.
La bona notícia, a diferència d’altres tipus de càncer (com ara el de pulmó), és que la detecció depèn en gran part d’una autoexploració correcta. En paraules del Dr. Javier García del Muro, d’IOB, "és recomanable fer-se una autoexploració periòdica per detectar qualsevol possible zona irregular, més dura, o bé algun bony, inflor o engrandiment del testicle. Si això passa, no s’ha d’infravalorar i s’ha d’anar a l’uròleg com més aviat millor per fer un diagnòstic correcte". De fet, fer un diagnòstic de sospita és molt senzill, ja que en la majoria dels casos només requereix fer una ecografia testicular.
En relació amb l’autoexploració, és important destacar que la inflor en el testicle o la detecció d’una zona irregular en la majoria dels casos té lloc sense dolor, així que no cal esperar que faci mal per visitar un especialista.
Tractaments: cirurgia testicular, radiocirurgia i quimioteràpia
El càncer de testicle és el tumor sòlid amb més taxa de curació, superior al 90%, també en fases metastàsiques. Per això és tan important donar a conèixer la seva existència i incidir en la importància de l’autoexploració.
Els tractaments dependran de l’estadi i del tipus de cèl·lules que formen el tumor, però habitualment requerirà cirurgia i quimioteràpia i/o radioteràpia.
A diferència del que passa amb altres tipus de càncer, en els quals abans es fa una biòpsia del tumor, el tractament del càncer testicular comença amb l’extirpació del testicle com més aviat millor (orquiectomia). En aquesta intervenció s’extreu el testicle complet, juntament amb el tumor i el cordó espermàtic, ja que conté part dels conductes deferents i els vasos sanguinis, que poden actuar com a via de propagació del tumor. En els casos en què la detecció té lloc en una fase molt incipient, n’hi haurà prou amb aquesta intervenció.
Amb tot, al voltant d’un terç dels pacients tenen metàstasi en el moment del diagnòstic o les desenvoluparan els dos anys posteriors. En aquests casos, el tractament requerirà quimioteràpia, que és altament efectiva davant d’aquesta malaltia. "Un cop acabat el tractament de quimioteràpia, les possibilitats que el càncer ja estigui curat són molt altes. Només en el 10-15% de pacients pot reaparèixer els dos primers anys", apunta el Dr. Javier García del Muro. Tot i que és un percentatge de recaiguda molt baix, en comparació amb altres tipus de càncer, els controls que s’han de fer són igualment exhaustius, i inclouen anàlisi de sang per detectar marcadors tumorals, així com també proves TAC quan ho prescrigui l’especialista.
