26 / de novembre / 2015

El rol del sector privat per al sistema sanitari català és essencial per aportar, per si mateix o en col·laboració amb el sistema públic, avenços en matèria d’organització, eficiència, control de costos i integració de professionals.

És necessari que les diferents administracions impulsin la recerca de sinergies entre el sector sanitari públic i el privat, desenvolupant, si fos necessari, un nou marc normatiu que dibuixi escenaris predictibles i estables que permetin impulsar un sector sanitari privat imprescindible per a la sostenibilitat i solvència del sistema i estableixi un marc de referència sòlid quant a planificació i relacions a mitjà-llarg termini.

Aquesta és una de les conclusions que s’ha posat de manifest durant la jornada Sanitat Privada a Catalunya: Aportant Valor, que s’ha celebrat a l’Hospital Quirón de Barcelona, organitzada per IDIS en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES).

Segons les dades més recents del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, a Catalunya, la despesa sanitària pública consolidada va ser de 9.265 milions d’euros el 2013, un percentatge sobre el PIB del 4,7% (mitjana nacional del 5,4%), és a dir, 1.227 euros per habitant i any (mitjana nacional, 1.208 euros). Segons l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya), la despesa en salut prevista per al 2015 és de 8.399,19 milions d’euros.

D’acord amb les dades de l’any 2013, un 44,9% de la despesa sanitària pública del sector ha estat originada per tres comunitats autònomes: Catalunya, Andalusia i Madrid, amb 9.265, 8.812 i 7.403 milions d’euros, respectivament. Segons dades del mateix Ministeri, Catalunya és la comunitat autònoma que destina més recursos a la partida de concerts. L’informe Sanitat privada. Aportant valor: Anàlisi de la situació 2015 mostra que prop de 2 milions de catalans disposen d’una assegurança sanitària privada .

A més, del total d’hospitals privats, el 21% (32 hospitals) tenien concerts el 2013. Per a Manuel Vilches, director general d’IDIS, «poder comptar amb una estructura de caràcter privat com la de Catalunya, és fonamental per millorar l’accessibilitat de la població a l’assistència sanitària, cosa que fa augmentar la satisfacció dels pacients».

Aquest informe demostra també que a Catalunya la sanitat privada representa el 32% de la despesa total, una dada per sobre de la mitjana nacional, que és del 28,3%. Tal com ha assenyalat Lluís Monset, director general d’ACES, «la despesa per càpita privada és un 29% superior a la mitjana nacional (a Catalunya la despesa privada és de 675 € mentre que a nivell nacional és de 524 €)». Les dades reflecteixen també que l’activitat assistencial realitzada en hospitals de la sanitat privada suposa el 14 % del total.

De fet, aquesta comunitat autònoma realitza el 23,4 % dels actes quirúrgics, el 21,2 % dels ingressos i du a terme el 21,3 % de les altes. «El sector assegurador ha aconseguit mantenir taxes de creixement positives en l’àmbit nacional i ha incrementat el volum de primes en un 3,2 %, fins a arribar als 6.658 milions el 2013», afirma el director general d’IDIS.

En el cas de Catalunya, les dades també són positives. En aquest sentit, aquesta comunitat autònoma ha incrementat en un 2 % el volum de primes en el període 2011-2014, que representen un 22,3 % del mercat nacional en el volum de primes.

D’altra banda, és destacable que la sanitat privada catalana realitza una forta inversió en equips de tecnologia, «com demostra el fet de comptar amb el 76 % dels mamògrafs, el 60% dels equipaments per a ressonàncies magnètiques i el 57 % dels PET», explica el director general d’ACES.

I com puntuen els usuaris?

Durant la jornada també s’han posat sobre la taula les últimes dades del Baròmetre de la Sanitat Privada a Catalunya, que confirmen que un 86 % dels assegurats atorga puntuacions per sobre del notable als serveis oferts per la sanitat privada. L’estudi assenyala que els assegurats qualifiquen amb un 7,4 els atributs d’atenció i accessibilitat. Així mateix, la qualitat de servei rep una puntuació de 7,5 i els serveis generals una valoració de 7,2.

En referència a això, Lluís Monset, assegura que «l’atenció assistencial rebuda durant l’ingrés hospitalari rep una valoració de 8,2 seguida d’un 7,7 quan es parla de la consulta d’atenció primària i especialistes, i d’un 7,3 en el cas de les urgències».

D’altra banda, és destacable que el grau de satisfacció dels serveis prestats per la sanitat privada «es manté en puntuacions molt altes any rere any, la qual cosa ens anima a seguir en la línia de mesurar i millorar a través d’impulsar la qualitat en el seu concepte més ampli», afirma Manuel Vilches, director general de la Fundació IDIS. I afegeix: «Això significa estar molt pendents de la dotació estructural, tecnològica, assistencial, investigadora i docent dels nostres centres en benefici dels nostres pacients i el seu entorn.

Prova d’això és el reconeixement a la qualitat Acreditació QH (Quality Healthcare), que acabem d’engegar i en la qual ja hi ha 37 centres reconeguts pels seus esforços i perseverança en el camí de la qualitat, la qual cosa es tradueix sempre en resultats i seguretat per als nostres pacients».

En vista dels resultats exposats, els participants en la taula van assenyalar que la sanitat privada és un magnífic aliat del sistema públic, ja que el seu elevat pes econòmic en aquest sector productiu ajuda i complementa les necessitats assistencials de la població. Aquesta col·laboració és, sens dubte, l’eix fonamental per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari espanyol i per això la Fundació IDIS ofereix el seu esperit de col·laboració i mà estesa a les administracions, perquè amb l’ajuda de tots puguem seguir mantenint les bondats d’un sistema sanitari a Espanya que suma esforços, capacitats i dotacions sempre en benefici de tots els nostres pacients i les seves famílies.