Consells pràctics per plantar cara als símptomes principals de l’al·lèrgia a pòl·lens
El 60 % de les persones —el total de pacients amb rinitis al·lèrgica visitats a l’Hospital Quirón Barcelona— veuen alterada la seva activitat diària a conseqüència de les al·lèrgies. Aquesta és una de les principals conclusions a les quals ha arribat un estudi elaborat recentment pel servei d’Al·lergologia d’aquest centre hospitalari fet a partir de 3.000 pacients que han anat a consulta aquest últim any. A més, l’arribada de la primavera, i de les consegüents al·lèrgies a diferents tipus de pòl·lens, suposa un increment de fins a un 30 % de les visites a aquests serveis, com destaca el doctor Antonio Valero, cap d’Al·lergologia de Quirón Barcelona.
La rinitis, els problemes respiratoris que se’n deriven, la dermatitis atòpica i la conjuntivitis al·lèrgica són els símptomes més habituals de les al·lèrgies a pòl·lens. Sobre aquests símptomes, i sobre com combatre’ls, hem preguntat a diferents especialistes amb motiu de la Setmana Mundial de l’Al·lèrgia, que se celebra durant aquesta setmana.
La rinitis és un dels principals símptomes al·lèrgics amb els quals ens trobem en els mesos de primavera. Es defineix com la inflamació de la mucosa nasal, caracteritzada per un o més dels següents símptomes: congestió nasal, esternuts o picor nasal. És una malaltia que afecta el 21 % de la població i suposa el 55 % del total de consultes a l’al·lergòleg, segons dades de la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC). «L’objectiu fonamental de l’al·lergòleg és intentar identificar l’al·lergogen responsable i oferir així un tractament integral amb la finalitat de prevenir, diagnosticar i tractar malalties al·lèrgiques», assenyala la doctora Milagros García Pérez, al·lergòloga de l’Hospital Quirón Vitòria.
Però una vegada es produeix la irrupció dels pòl·lens, i no es pot recórrer a la immunoteràpia (les denominades bovines antial·lèrgiques, amb les quals s’administra progressivament i creixentment un extracte dels pòl·lens que produeixen l’al·lèrgia al pacient), el que preventivament s’ha de fer, si es presenten símptomes, és tenir en compte que hi ha menys concentració de pòl·lens a l’interior d’edificis i prop del mar. Així mateix, cal saber que els pitjors dies són els dies de vent, secs i assolellats. El Dr. Joaquín Martín, del servei d’Al·lergologia de l’Hospital Quirón la Corunya, aconsella a més mantenir les finestres del dormitori tancades, viatjar amb les finestretes del cotxe apujades, evitar sortides al camp en plena propagació de pòl·lens i dur ulleres de sol.
A aquestes mesures preventives cal afegir el tractament simptomàtic de la malaltia, que es basa en l’ús d’antihistamínics en comprimits, col·liris oculars i aerosols nasals amb corticosteroides. En cas d’acompanyar-se d’asma, se solen utilitzar els inhaladors de rescat (broncodilatadors) i els de corticosteroides, tot sempre sota estricte control mèdic. El Dr. Martín matisa que aquests processos no curen la malaltia, simplement l’alleugen, i assenyala que «és molt important acudir a la consulta de l’especialista en al·lergologia per diagnosticar amb exactitud a quin pol·len s’és al·lèrgic i preparar amb temps una vacuna, abans de la següent temporada, que és el tractament realment curatiu».
És freqüent que les persones que tenen al·lèrgia al pol·len o rinitis estacional també tinguin dermatitis atòpica, «que consisteix en l’aparició de lesions eritematoses (vermellors) amb picor, que freqüentment van unides a descamació de la pell; en els al·lèrgics aquestes ferides poden aparèixer a les parpelles, els llavis o a qualsevol altra zona de la pell«, explica la Dra. Maria José García Fernández de Villalta, cap del servei de Dermatologia d’Hospital Universitari Quirón Madrid. El tractament habitual per a aquestes lesions són els corticoides o els immunomoduladors tòpics.
A la primavera també creix la incidència de l’al·lèrgia ocular a causa de l’augment de pol·len a l’aire. El doctor Emmanuel Barberá, oftalmòleg del Centre Oftalmològic Quirón la Corunya, ens indica: «El símptoma principal de l’al·lèrgia ocular és la picor que apareix en el 90 % dels pacients, que en la majoria dels casos va acompanyada de vermellor, coïssor i llagrimeig. Els pacients sovint també fan referència a sensació de cos estrany, fotofòbia, edema palpebral i secreció mucosa».
La millor manera de prevenir l’al·lèrgia ocular és evitar el contacte amb l’al·lergogen que la desencadena, per la qual cosa una vegada més resulta fonamental tenir-lo identificat. Per a aquests dies, el doctor Barberá aconsella mantenir les finestres del dormitori tancades, viatjar amb les finestretes del cotxe apujades, evitar sortides al camp i dur ulleres de sol. A més, rentar-se freqüentment els ulls amb sèrum fisiològic o posar-se llàgrimes artificials amb la finalitat d’eliminar l’al·lergogen de la superfície ocular, així com aplicar compreses fredes, pot contribuir a alleujar el malestar. Durant les crisis, és preferible dur ulleres en lloc de lents de contacte i, a diferència del que habitualment es creu, no convé fregar-se els ulls, ja que pot fer empitjorar la picor.
Finalment, i aprofitant que aquest diumenge se celebra el Dia de la Bicicleta, en el cas dels esportistes també convé tenir en compte que, tal com ressalta el doctor Antonio Giner, cap de Medicina de l’Esport de Quirón València, aquestes alteracions no han de privar la persona de practicar esport. El més fonamental és que la pràctica esportiva es faci de forma segura, saludable i adaptada a cada esportista en funció del seu nivell de malaltia al·lèrgica. El primer que cal fer és posar-se en mans d’un especialista i, a més, seguir els següents consells:
- Beure molt de líquid, ja que ajuda a eliminar la mucositat.
- Seguir una dieta adequada que no repercuteixi negativament sobre les defenses.
- Descansar el temps necessari. La reacció al·lèrgica produeix cansament i els tractaments, moltes vegades, somnolència.
- Realitzar l’activitat física durant les hores del dia en què les concentracions de pol·len siguin més baixes, preferiblement entre les deu del matí i les set de la tarda.
- Efectuar un escalfament correcte, perquè això ajudarà a fer que les mucoses funcionin millor.
- Buscar els dies més humits, ja que els càlids i secs és quan hi ha més concentració de pol·len. Córrer en la direcció del vent per esquivar, en la mesura del possible, que entri per les vies respiratòries.
- Fer servir la roba adequada perquè la pell transpiri i evitar que s’escalfi.
- Fer prevaler l’exercici intermitent, que es tolera millor que l’exercici intens i continuat, la qual cosa farà disminuir el cansament i la sensació d’ofec.
- Portar sempre damunt la medicació d’urgència.
