Els nous esquemes de tractament i l'ús de teràpies personalitzades milloren el pronòstic i la qualitat de vida dels pacients amb càncer de pàncrees
Tot i ser una neoplàsia que des del punt de vista genètic és molt complexa i resistent a la major part de les teràpies convencionals, les últimes investigacions al voltant del càncer de pàncrees obren una finestra d'esperança per a aquests pacients.
En aquest sentit, i amb motiu de la celebració del Dia Mundial Contra el Càncer de Pàncrees, la doctora Teresa Macarulla, oncòloga de la Unitat de Tumors Gastrointestinals de l’IOB Institute of Oncology
a l'Hospital Quirónsalud Barcelona, explica que «històricament el càncer de pàncrees s'ha caracteritzat per respondre malament a la quimioteràpia convencional. No obstant això, en els últims anys hem introduït nous tractaments més actius que han permès que els pacients amb càncer de pàncrees visquin més temps i, encara més important, amb una qualitat de vida molt millor».
En l'actualitat, constitueix el novè tumor més freqüent a Espanya, amb 7.765 diagnòstics nous, amb una taxa de supervivència al cap de cinc anys inferior al 10%. De cara a l'any 2030 es preveu un increment en la incidència d'aquest tumor superior al 50%. Aquestes xifres obliguen la comunitat científica a doblar esforços davant una patologia la prevalença de la qual es preveu que augmenti en els propers anys i en pacients joves.
La investigació al voltant d'aquesta patologia es dirigeix, segons la doctora Teresa Macarulla, «a intentar personalitzar els tractaments. Sabem que el càncer de pàncrees és una malaltia heterogènia i que tots els pacients no són iguals molecularment, de manera que un tractament personalitzat permet un percentatge d'èxit més elevat».
Un exemple d'això és l'estudi POLO, en què ha participat l'especialista de l'IOB, que el defineix com «el primer estudi amb teràpia personalitzada en càncer de pàncrees». Els resultats, publicats a la prestigiosa revista New England Journal of Medicine, es van presentar en l'últim congrés americà d'oncologia mèdica (ASCO per les sigles en anglès).
Tal com explica la doctora Teresa Macarulla, «l'estudi POLO ha demostrat en pacients que tenen una mutació germinal dels gens BRCA1 o BRCA2 i que han presentat el tumor controlat després d'una quimioteràpia basada en platí, que el tractament amb un fàrmac inhibidor del PARP, olaparib, els atura la malaltia i els permet prescindir de la quimioteràpia, amb una millora dels efectes secundaris». I afegeix que «aproximadament un 6-8% dels pacients amb càncer de pàncrees són portadors d'aquesta mutació i es poden beneficiar d'aquest tractament».
En els últims anys, «el fet de tenir a la nostra disposició millors esquemes de quimioteràpia per tractar aquesta malaltia ha permès operar pacients que anteriorment es consideraven no resecables. També s'utilitzen millors tractaments complementaris a la cirurgia –tractament adjuvant–, amb la qual cosa un percentatge més alt de pacients assoleixen la curació», adverteix la doctora Teresa Macarulla.
Optimització de la cirurgia
Precisament, la cirurgia també juga un paper important en l'abordatge d'aquesta patologia fins al punt que, continua l'especialista, «en els últims anys l'optimització de les tècniques quirúrgiques ha millorat el pronòstic dels pacients amb càncer de pàncrees, però cal tenir en compte que és l'única opció radical i curativa per al càncer de pàncrees i només està indicada quan es considera que es podrà resecar tot el tumor. Per això, és molt important disposar d'un comitè multidisciplinari que abordi cada cas de manera concreta».
Pel que fa a la prevenció, «només hi ha un 10-15% dels pacients amb càncer de pàncrees que tinguin una causa genètica i per a ells existeixen programes de seguiment específic per tal de prevenir-lo. En la resta dels casos es pot intentar reduir el risc portant una vida sana, sense abusos de l'alcohol, sense tabac i amb una dieta mediterrània», conclou la doctora Teresa Macarulla.
