Dubtes sobre l'esquinç de turmell
L'esguinç de turmell és una de les consultes en urgències esportives més habituals. El turmell com a articulació de càrrega que és, associada a l'esport i a l'impacte, pot patir girs bruscos (torçades de turmell) que estiren els lligaments ocasionant un turmell inflamat, comunament denominat esguinç.
El Dr. Vicente López, del Servei de Medicina Esportiva (Sport It) en Hospital El Pilar, t'explica tot el que has de saber sobre aquest tipus de patologia esportiva.
Per què es produeixen?
El turmell posseeix un ampli moviment de flexo-extensió que controlen dos lligaments estabilitzadors, l'extern i l'intern.
El lligament lateral extern es divideix en tres fascicles: lligament peroneoastragalino anterior (LPAA), lligament peroneo calcani (LPC) i lligament peroneoastragalino posterior (LPAP). Aquests lligaments se solen lesionar de manera progressiva en funció de la gravetat de l'esguinç.
Els individus que practiquen esports de contacte amb girs i canvis de ritme, especialment els que es practiquen amb el peu, són els que presenten una major incidència d'esguinços. A més poden influir en el seu causi factors individuals predisponentes, com el peu pla, turmell valc (una deformació congènita, on els turmells mostren una direcció cap a dins i els peus amb direcció cap a fora) i la hiperlaxitud articular.
Quins tipus de lesions existeixen?
- Esguinç grau I (tipus 1): existeix una distensió o trencament parcial lleu de les fibres del lligament.
- Esguinç grau II (tipus 2): existeix un trencament parcial significatiu del lligament però manté la continuïtat. La majoria dels casos són d'aquest grau.
- Esguinç grau III (tipus 3): és un trencament complet del lligament amb inestabilitat anterior i en encallo associada.
Com es diagnostica un esguinç de turmell?
El diagnòstic de l'esguinç de turmell és clínic, mitjançant l'exploració física del metge de l'esport o traumatòleg.
Realitzar una radiografia o una ecografia pot ajudar per a afinar en el pronòstic de la lesió i sobretot per a descartar eventuals lesions associades.
Quin és el tractament? Quant temps triga a recuperar-se?
El tractament de l'esguinç de turmell, grau I i II (els tipus més freqüents), passa per evitar la sobrecàrrega en la zona lesionada, fins i tot utilitzant crosses en la fase més inicial, és molt important aplicar localment fred (poden ser útils bosses de gel específiques, mai directament sobre la pell) i elevar l'extremitat quan sigui possible per a disminuir la inflamació i afavorir la reabsorció de l'edema.
Sessions de fisioteràpia, mitjançant massatge perilesional, embenatges funcionals, treball de propiocepció i reforç de la musculatura pot ajudar a una millor i més ràpida recuperació.
El temps aproximat de recuperació de l'esguinç de turmell de grau I o II per a tornar a l'activitat esportiva és variable i s'ha d'individualitzar però no sol ser superior a les 3 setmanes des de l'inici del tractament.
En el grau III, la lesió condiciona un trencament complet, sovint és necessària la immobilització estricta amb guix circular durant 4 setmanes i la reavaluació clínica posterior. En alguns casos d'esportistes professionals el tractament quirúrgic pot ser una opció a valorar inicialment o en cas que es produeixin seqüeles derivades de la lesió, fonamentalment inestabilitat residual.
En tots els graus de lesió lligamentosa, si el tractament no es fa correctament pot haver-hi dolor prolongat o condicionar esguinços de repetició. El clàssicament conegut com a ¨esguinç mal curat¨.
La fisioteràpia és molt útil per a controlar la inflamació i recuperar la funció posterior adequada d'aquest, especialment treballant la força dels estabilitzadors dinàmics i la propiocepció.
La reintroducció de l'activitat esportiva després d'un esguinç ha de ser progressiva i basant-se tant en dades clíniques objectives com en les sensacions de l'esportista.
Si creus que tens un esguinç de turmell, no triguis a acudir a un especialista per a tractar la lesió com més de pressa millor.
