Els bufs cardíacs en nens

Els sons normals del cor es produeixen en parells. Sovint es descriuen com un constant "lab-dab, lab-dab". El primer «lab-dab» és el so que produeixen les vàlvules mitral i tricúspide en tancar-se. El segon «lab-dab» és el so que produeixen les vàlvules aòrtica i pulmonar en tancar-se immediatament després. Però si hi ha un problema, a banda d'aquest «lab-dab» normal, es pot produir una buf cardíac o turbulència del pas de la sang dins de les càmeres cardíaques

Alguns bufs cardíacs són d'un tipus inofensiu anomenat «buf funcional» o «buf innocent». Són comuns en els nens i no requereixen cap tractament ni canvis en l'estil de vida. Aquests bufs funcionals tenen un pic màxim d'incidència al voltant dels 5-6 anys i en la majoria dels casos desapareixen en arribar a l'edat adulta. Tot i això, altres poden ser símptomes d'un problema cardíac més greu. El Dr. José Arroyave, Pediatre especialista en Cardiologia de l'Hospital El Pilar afirma que: "els bufs són molt freqüents i la majoria no han de ser motiu de preocupació, ja que no afecten gens la salut del nen."

Quines són les causes dels bufs cardíacs?

Els bufs poden produir-se quan la sang ha de passar per una vàlvula estreta (allò que s'anomena estenosi), o quan es filtra cap enrere per una vàlvula defectuosa (allò que s'anomena regurgitació). Aquests problemes valvulars poden ser congènits (de naixement) o produir-se més endavant, per exemple, com a efecte secundari a febre reumàtica, malaltia arterial coronària, endocarditis infecciosa o el propi procés d'envelliment. En altres casos, un defecte cardíac, tal com un orifici en una de les parets del cor, pot produir un buf. Processos com ara un embaràs, anèmia, pressió arterial alta, febre o una glàndula tiroide hiperactiva també poden ocasionar un buf cardíac intermitent.

"En el cas dels nens, és important determinar si el buf és "innocent" o si aquest es produeix a causa d'alguna malaltia, i en aquest cas s'hauria de determinar l'origen per poder ser tractat", afirma l'especialista.

Quins són els símptomes?

La majoria de les persones que tenen bufs cardíacs no presenta símptomes. Els bufs generalment es descobreixen durant un reconeixement mèdic realitzat a causa d'altres factors, com dolor al pit, manca d'alè, cansament o la presència d'una coloració blavosa a la pell o les puntes dels dits (el que s'anomena «cianosi ») o fins i tot en revisions rutinàries sense cap símptoma associat aparent. "Per aquest motiu és important mantenir una regularitat a les visites al pediatre en funció de l'edat del nen", recorda el Dr. Arroyave.

Com es diagnostiquen els bufs cardíacs?

En la majoria dels casos, el metge podrà sentir el buf cardíac utilitzant un fonendoscopi per escoltar el cor (una tècnica anomenada «auscultació cardíaca»). Els bufs cardíacs canvien segons la posició del cos o la respiració, per la qual cosa és possible que es revisi el pacient dret, a la gatzoneta i ficat al llit i que se li demani que respiri profundament o contingui la respiració mentre el metge escolta el cor.

Per determinar si el buf és funcional o si es deu a un altre problema del cor, el professional mèdic també podria ordenar els estudis següents:

• Una radiografia de tòrax per determinar si el cor està engrandit.
• Una electrocardiografia (ECG) per determinar si hi ha alguna irregularitat dels batecs (arítmia) o si el cor està engrandit.
• Una ecocardiografia per examinar el funcionament de la vàlvula, el moviment de la paret del cor i la mida del cor.

Com es tracten els bufs cardíacs?

El tractament del buf cardíac depèn de la causa. Els bufs cardíacs funcionals generalment no necessiten cap tractament. Si el buf cardíac és degut a una malaltia subjacent, tal com una pressió arterial alta, anèmia, etc., es tracta aquesta malaltia. Si el buf cardíac es deu a una malaltia de la vàlvula en si (malaltia valvular intrínseca) o altres defectes del cor, podria ser necessari administrar medicaments o fer un procediment quirúrgic.

Quan cal acudir al metge o a urgències?

Tant si el nen ha estat diagnosticat amb un buf com si no ho ha estat, caldrà acudir al pediatre o a urgències (en funció de la pressa) si es presenten símptomes d'una malaltia cardíaca com, per exemple:

• Problemes alimentaris
• No augmenta de pes normalment
• Problemes per respirar
• Sensació de mareig
• Respiració ràpida o llavis de color blau
• Cames o peus de color blau
• Desmais
• Cansament o dificultat per fer exercici
• Dolor de pit