Endometriosi: un desafiament per a la salut femenina

L'endometriosi és una malaltia crònica i dolorosa que afecta dones en edat reproductiva, caracteritzada pel creixement de teixit similar a l'endometri fora de l'úter. Aquest teixit pot trobar-se en òrgans pelvians com els ovaris, les trompes de Fal·lopi i fins i tot en el peritoneu, causant inflamació, dolor i formació de teixit cicatricial.

La malaltia afecta a al voltant d'un 10% de les dones, és causant del 60% dels dolors pelvians crònics i d'al voltant del 30-50% de la infertilitat femenina. "Es tracta d'una de les malalties ginecològiques més comunes", afirma la Dra. Joana Carrera, especialista en Ginecologia de l'Hospital El Pilar.

Avui dia, encara es desconeix la causa que provoca l'endometriosi. Alguns especialistes defensen que una part de la menstruació discorre per les trompes i cau en l'abdomen en lloc d'expulsar-se cap a l'exterior. Tanmateix, això ocorre en moltes dones que no desenvolupen endometriosis. Una altra de les causes pot ser un possible defecte de la immunitat responsable de la neteja de microbis i de cèl·lules anormals en l'abdomen. Les defenses són de menor qualitat i això impediria que reconeguessin com a estranyes les cèl·lules endometrials (normalment només dins de l'úter) i els deixessin pas lliure per al seu sembra en els òrgans interns. D'altra banda, hi ha famílies amb mare i diverses germanes afectades d'endometriosis, per la qual cosa pot existir un component hereditari. Actualment es parla de la presència d'un compost químic anomenat lactat en els implants peritoneals, l'augment dels quals suggereix una participació en el desenvolupament de lesions endometriosis.

Imagen1

Símptomes

Els símptomes poden variar àmpliament entre les dones i poden incloure dolor pelvià crònic, dolor durant la menstruació (dismenorrea), dolor durant les relacions sexuals (dispareunia), sagnat menstrual abundant (menorràgia), fatiga i problemes de fertilitat. A més, en casos extrems d'endometriosis, les adherències poden "unir" els òrgans d'una dona, des dels ovaris fins a la bufeta i els intestins, i congelar-los en el seu lloc. "És essencial no normalitzar els símptomes que pugui patir cada dona", comenta la Dra. Carrera.

Diagnòstic

L'ecografia és la tècnica bàsica que inicialment apunta el diagnòstic d'endometriosi. La imatge és relativament típica: quistos ovàrics amb un patró específic. També es realitzen anàlisis de sang, encara que no és una prova que s'utilitzi rutinàriament en el protocol de diagnòstic. Estudis recents assenyalen un increment del marcador CA-125 en sang en dones amb endometriosis, però és inespecífic ja que no totes les dones amb endometriosis sofreixen alteracions en aquest marcador. La laparoscòpia és una tècnica operatòria que permet observar l'interior de l'abdomen permetent-nos fer diagnòstic en molts casos. Quan el diagnòstic d'endometriosi per ecografia no és clar o quan el marcador CA-125 resulta molt alterat, el ginecòleg pot sol·licitar exploracions especials: TAC o ressonància magnètica.

Recents avanços en el diagnòstic de l'endometriosi han portat al desenvolupament de noves tècniques no invasives. S'estan investigant biomarcadors en la sang i la saliva que podrien ajudar a identificar la presència de la malaltia, la qual cosa permetria un diagnòstic més primerenc i precís.

Consciència pública

L'endometriosi no sols afecta la salut física dels qui la pateixen, sinó també el seu benestar emocional i qualitat de vida en general. Per aquest motiu, és fonamental augmentar la consciència sobre aquesta malaltia perquè moltes més dones acudeixin a l'especialista si creuen que poden estar patint-la.

No obstant això, encara persisteixen estigmes i mites que dificulten l'accés a l'atenció mèdica adequada. "Malgrat els desafiaments persistents, hi ha raons per a ser optimistes sobre el futur de la recerca i el tractament de l'endometriosi", afirma la Dra. Carrera. Els avanços en la comprensió de la malaltia, juntament amb el desenvolupament de nous tractaments i mètodes de diagnòstic, ofereixen esperança per a millorar la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta malaltia debilitant.