Què és la rinitis per pòl·lens?

Dr. Ramon Artigas, Al·lergòleg Pediàtric en Hospital El Pilar –Grupo Quirónsalud

La rinitis al·lèrgica és la patologia d’origen immunològic més freqüent en la consulta pediàtrica d’al·lergologia. Els seus símptomes, moltes vegades infravalorats, constitueixen un problema seriós per als nens que la pateixen, tant per la persistència dels seus símptomes com per la freqüent afectació d’òrgans veïns, com són les oïdes, la gola, els sins paranasals, etc., així com la demostrada afectació de la qualitat de vida.

Símptomes de la rinitis al·lèrgica

Els símptomes de la rinitis al·lèrgica poden manifestar-se de sobte i sovint s’assemblen a un refredat: esternuts en forma de salves (en general més de sis vegades seguits), secreció aquosa (hidrorrea) i sobretot picor, s’associa amb llagrimeig i enrogiment dels ulls. No obstant això, el que més molesta als més petits és la congestió nasal.

L'obstrucció nasal acaba per produir alteracions, com els canvis d’humor, que poden acabar influint en el rendiment escolar. Si la rinitis es cronifica pot acabar donant alteracions del sentit de l’olfacte i del gust. El sagnat nasal freqüent (epistaxis) que és degut a l’extraordinària vascularització del nas i la picor de la reacció al·lèrgica fa que els petits es freguin intensament, ha de fer-nos sospitar que podem estar davant una rinitis al·lèrgica.

Els símptomes de pol·linosis poden aparèixer a qualsevol edat, encara que l’inici sol ser més freqüent en la infància (inclusivament menors de tres anys) i en la joventut. Una vegada que apareixen els primers símptomes clínics, aquests tendeixen a persistir indefinidament en el temps, i fins i tot a agreujar-se (entre un 30-60% dels pacients poden acabar desenvolupant asma bronquial). No obstant això, un petit percentatge de nens (8%) pot presentar remissions clíniques espontànies.

A Espanya hi ha més de deu tipus de pòl·lens que poden provocar pol·linosis epidèmiques. Si un petit presenta la simptomatologia descrita, ha d’acudir a l’especialista que li sotmetrà a una sèrie de proves (cutànies i/o d’un altre tipus) per a confirmar el seu diagnòstic i li explicarà si els símptomes són motivats per haver desenvolupat al·lèrgia a un o a diversos pòl·lens.

L’aparició dels símptomes està en funció de la presència atmosfèrica del pol·len o els pòl·lens als quals està sensibilitzat en el seu lloc de residència. Els residents en l’àrea de Barcelona i que són al·lèrgics als pòl·lens de les arizóniques i els xiprers (cupresáceas), desenvoluparan els seus símptomes en els mesos que van de gener a març; els al·lèrgics al plàtan d’ombra els desenvoluparan entre març i abril; mentre els que ho siguin al pol·len de l’olivera o la parietària, o les gramínies, d’abril a juliol.

Com podem evitar-ho?

Els pòl·lens estan en suspensió en l’aire. Els dies de vent, l’aire pot transportar-los més fàcilment. La concentració de pol·len en l’aire és més escassa en els dies de pluja o els dies freds i humits i augmenta en els dies secs i calorosos.

• Obrir les finestres del domicili a primera hora del matí i quan cau el sol, ja que és en aquestes hores quan els nivells de pòl·lens són més baixos.
• Dutxar-se i canviar-se de roba en arribar a casa. Procurar no estendre la roba a l’exterior.
• Usar ulleres de sol i màscares antipol·len (preferentment les denominades FPP).
• Instal·lar filtres antipol·len en els aparells d’aire condicionat, tant en el domicili del nen com en el cotxe.
• Quan es viatgi amb cotxe, fer-ho amb les finestretes tancades.
• Evitar activitats que puguin remoure partícules de pol·len, com ara tallar gespa, escombrar la terrassa, etc.
• Disminuir les activitats a l’aire lliure en les hores centrals del dia, entre el migdia i les cinc de la tarda.