L’Hospital El Pilar posa en marxa la Unitat de Cirurgia d’Infeccions òssies i protèsiques
El servei de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica de l'Hospital del Pilar del Grup Quirónsalud ha posat en marxa una unitat per al tractament de les infeccions osteoarticulars amb l'objectiu de donar resposta a pacients que pateixen una infecció després d'haver estat intervinguts quirúrgicament ja sigui per implantar una pròtesi o per tractar una fractura òssia.
"Tot i que hem avançat en les mesures de control i prevenció de la infecció durant aquestes intervencions", afirma el Dr. Lluís Carrera, cap de la Unitat de Cirurgia d'Infeccions òssies i protèsiques (UCIOP) de l'Hospital del Pilar "la veritat és que el nombre de cirurgies de l'aparell locomotor i de pròtesis especialment de genoll i maluc segueix augmentant, de manera que el nombre d'infeccions també".
"El diagnòstic i tractament d'aquestes infeccions és complex ja que hi ha molts factors en joc: des del tipus de pacient, si presenta o no altres patologies, fins a la virulència del microorganisme causant ..." afirma el Dr. Carrera. "Ens acostumen a arribar pacients que ja han passat per dues o més intervencions i segueixen tenint dolor".
Les infeccions de l'aparell locomotor es divideixen, a grans trets, en dos grans grups: les infeccions de les pròtesis articulars i les infeccions de l'os (osteomielitis i pseudoartrosi sèptiques), aquestes últimes, conseqüència de fractures obertes o després d'intervencions per solucionar fractures.
Infecció de pròtesis articulars
Parlem d'infeccions periprotèsiques quan la infecció es produeix a l'implantar una pròtesi en l'articulació. Aquesta infecció pot presentar-se durant els primers dies o setmanes després de la intervenció (forma aguda), o posteriorment, després de mesos o fins i tot anys (forma crònica).
En la majoria de casos d'infecció periprotèsica aguda, sol ser el mateix cirurgià que ha operat al pacient qui intenta solucionar-la. Si a les 2 o 3 setmanes després de la col·locació de la pròtesi, la ferida quirúrgica no evoluciona correctament, hem de sospitar que pot tractar-se d'una infecció aguda. En aquest cas, el tractament més freqüent és realitzar un desbridament quirúrgic precoç, amb irrigació de l'articulació, canvi de les parts mòbils protèsiques (sense treure la pròtesi), i tractament antibiòtic dirigit al bacteri causant de la infecció. Amb aquesta estratègia, anomenada DAIR, només s'aconsegueix curar la infecció al voltant del 50-60% dels casos.
D'altra banda, moltes de les infeccions que anomenem cròniques, es presenten amb un curs indolent, on el diagnòstic de la infecció no és tan clar, circumstància molt frustrant per al pacient. En molts d'aquests casos el pacient acostuma a referir dolor i / o rigidesa en l'articulació operada, o presenta un afluixament precoç de la pròtesi. "El primer que hem de fer en aquests casos és descartar la infecció" explica el Dr. Carles Amat cirurgià de la unitat.
Habitualment aquest tipus d'infeccions són provocades per bacteris de baixa virulència que no solen suposar un risc per a la vida del pacient, però sí una disfunció protèsica. Aquests microorganismes tenen la capacitat de adherir-se a la superfície dels implants artificials (pròtesis, plaques, cargols, etc.) formant una estructura anomenada biofilm. Dins d'aquest biofilm format a la superfície de la pròtesi els bacteris són immunes al tractament antibiòtic. En aquesta situació la única alternativa eficaç de tractament és canviar tota la pròtesi infectada.
"La nostra unitat realitza aquest recanvi en dues fases, i així aconseguim curar la infecció en més de el 90% dels pacients" assegura el Dr. Carrera. "En una primera intervenció extraiem tots els components protèsics i netegem tota l'articulació, prenem mostres per identificar el bacteri i col·loquem, de forma temporal, un espaiador articulat amb antibiòtic local. Posteriorment s'administra al pacient un tractament antibiòtic sistèmic dirigit, que actualment i en la majoria de casos és oral. Un cop curada la infecció, el pacient és sotmès a una segona cirurgia on se li implanta la pròtesi definitiva"".
"El gran avantatge de realitzar dues intervencions, és que tenim una segona oportunitat per desbridar l'articulació i ens proporciona més facilitat per solucionar possibles complicacions, incloent-hi la millora de la cobertura cutània si fos necessari", assenyala el Dr. Amat.
Osteomielitis i pseudoartrosi sèptiques
L'altre gran grup dins de les infeccions osteoarticulars és el de les osteomielitis i les pseudoartrosi sèptiques. Es tracta d'infeccions gairebé sempre relacionades amb una intervenció quirúrgica prèvia d'una fractura òssia o després de fractures obertes; en tots dos casos l'afectació de la cobertura cutània juga un paper fonamental.
"En aquests casos" afirma el Dr. Pablo Corona, cirurgià de la unitat i especialista referent en aquest tipus de patologia, "el tractament curatiu és sempre quirúrgic; l'estratègia innegociable és retirar tot el material artificial, tot el teixit ossi infectat, el que en ocasions ens obliga a realitzar una resecció de grans segments d'os, i totes les parts toves i pell no viables".
Segons el cas això suposa haver de solucionar grans defectes de pell i d'os, el que constitueix un dels reptes més complexos dins de la cirurgia ortopèdica.
El tractament ha de ser absolutament individualitzat i personalitzat. "En aquest àmbit no hi ha dos casos iguals" ressalta el Dr. Corona. En els casos més greus com són les pseudoartrosi sèptiques (aquelles fractures que no consoliden per existir una infecció) el tractament pot requerir una o diverses cirurgies. Els objectius a complir són eliminar tot el teixit ossi infectat, estabilitzar l'os, generalment mitjançant fixació externa i assegurar l’eradicació de la infecció amb el tractament antibiòtic adequat i la reconstrucció de les parts toves si fos necessari".
Un cop eradicada la infecció, es procedeix a reconstruir els defectes ossis existents. La tècnica de reconstrucció dependrà de la mida de el defecte. "En els casos més greus, amb defectes ossis massius, la nostra tècnica d'elecció en l'extremitat inferior del pacient adult són les tècniques de reconstrucció òssia basades en la osteogènesi a distracció, habitualment mitjançant fixació externa, reservant les tècniques microquirúrgiques, com el peroné vascularitzat , per l'extremitat superior i en el pacient pediàtric ", assenyala el Dr. Corona
Equip multidisciplinari
La Unitat de Cirurgia d'Infeccions òssies i protèsiques (UCIOP) de l'Hospital del Pilar és una unitat multidisciplinària, liderada per Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, però que involucra diversos experts en altres àrees fonamentals per al tractament de la infecció osteoarticular: internistes especialistes en infecció òssia, cirurgia plàstica reconstructiva, especialistes en diagnòstic per la imatge, microbiologia, farmacologia i personal d'infermeria entre d'altres.
