Les valvulopaties són les malalties pròpies de les vàlvules del cor. La funció de les vàlvules del cor és obrir-se i tancar-se correctament durant el cicle cardíac. Això permet el pas de la sang d’una cavitat a l’altra i que pugui avançar sense retrocedir.

Les vàlvules poden espatllar-se per infeccions, per traumatismes, per envelliment, etc. Fa anys la causa fonamental d’aquestes malalties era la febre reumàtica, una malaltia infreqüent ara als països desenvolupats.

En l’actualitat, com a conseqüència de l’augment de l’esperança de vida, han aparegut altres formes de valvulopatia. La més freqüent és la valvulopatia degenerativa en pacients ancians, que consisteix en l’envelliment, enduriment i calcificació de les vàlvules, cosa que en limita la mobilitat i n’afecta el funcionament. Cal tenir en compte que les vàlvules s’obren i es tanquen unes 60 vegades per minut, així que una persona de 70 anys haurà realitzat aquest moviment més de 2.000 milions de vegades!

El diagnòstic més exacte de totes les valvulopaties es fa per ecocardiograma, una tècnica d’imatge que pot valorar exactament quina vàlvula està malalta, quina n’és la causa i la gravetat de l’afectació.

Gradació de la gravetat de la valvulopatia.

La gravetat de les valvulopaties es classifica en tres grups:

  • Lleugera: afectació mínima que no requereix mai tractament, només un seguiment.
  • Moderada: requereix un seguiment més estricte i en algunes ocasions necessita tractament.
  • Greu: requereix tractament quirúrgic sempre que es compleixin una sèrie de requisits associats.